Com preparar el BOU i que ens quedi "RICO RICO"

Primer ens cal el BOU, és clar. De tot el ramat descartem els que són massa canijos, els joves i tendres,  i els que tenen la carn massa dura a força d'entrenaments. (I també els massa xulos)

Dels que queden en triem un si pot ser talla XL, per exemple aquest. El BOU QUEFE

A continuació el portem al camp, el rodegem de pedres de totes les mides i que facin força pujada.
Posem el Sol a 40º i el deixem tot el matí que faci xup xup i vagi perden tot el líquid.

Quan sembla que ja esta llest, cuit, sec, acabat i mort el posem una estona a l'ombra i el farcim de cerveses i vi i el rematem amb carajillo i altres herbes aromàtiques perquè agafi gust.

El tornem a posar al sol ben calent del migdia i li donem canya fins que ens quedi ben tendre i amb aquesta cara

Quan estem arribant a casa i com que "anem bé de temps" li afegim 2 pepinillos més per donar-li color i acabar-lo de rematar fins que no li quedin forces per pedalar.

Aquest es el moment en què ja posem servir l'autèntic BOU "RICO RICO"

Extret del llibre "Les receptes del Mario"  
Torredembarra, agost del 2014

LA JUNCOSA 18.05.2014

La ruta que ens ha preparat el Paco Marçal  es ja una mica llarga i per axó ens ha convocat a les 7 del matí.
Fa una mica de fresca i sortim puntuals esperant només 3 minuts per si algú se li han enganxat els llençols direcció Rubials, "valle encantado", Masllorensç

Per agafar a continuació un senderó no gaire ciclable fins el Collveix. Aquest es un camí que no agafaria mai però el Paco li te carinyo i ens hi porta 2 o 3 cops al any.

Un cop darrera de la Serra del Montmell  els camins son mes macos fins que fem dos senderons de pujada que ens fan posar el pinyó gros i un cop dalt del Coll del Montmell ens fem la foto del grup.
Avui només som 7 bous, Mario, Joan, Marc, Paco, Manel, Toni i Berni

D'aquí baixada a tot gas fins La Juncosa i Masllorenç on parem a esmorzar. I ja sense entretindres senderons clasics cap a Bonastre, La Pobla i el grup complert fins a Torredembarra.
Diumenge que ve mes i matinar encara mes, a les 6:30 h.
LES FOTOS A   FOTOS MARIO
EL TRACK A    MONTMELL

Quimet Girol. Aquesta tarda ens ha deixat una persona que va introduir-me el cuquet de la bici al cos. Pare del Quim Girol i oncle del Tete va posar el seu granet de sorra perque el nostre club sigui el que avui es . Descansa en pau Quimet

Les Conilleres. Cuidant la cantera...

A les 8:00h del matí la gent de la Unió ciclista Torredembarra està citada a la Pl. de les Monges per fer la ruta dominical de cada setmana amb la bicicleta de carretera. Aquesta setmana toca anar cap a Les Conilleres, a l'Alt Penedès.
Arribo a la plaça, i només hi han les mountain bikes dels bous. Uns 15 ciclistes, amb el jefe Marsal, comandant com sempre el grup. Ni rastre de la gent de la roda fina... Ha plogut durant la nit i el dia està molt tapadot i això, potser hi té a veure.
On són? On s'han ficat? Quina dropada que porten, no?
Crec, que molts s'han quedat fondejats a "Cabo culo", intentant guanyar-se la vida per sota dels llençols... tot aprofitant el dia "tonto".
Finalment arriba l'Albert V, un noi molt jove (16 anys) que s'ha comprat una bici nova i ha començat a sortir amb la gent de la Unió aquest any.
Ve amb la idea de fer la ruta proposada en el blog del club per aquesta setmana, i decidim entre els dos, que ja tardem i que endavant les destrals cap a les Conilleres...

Sortim per la N340 fins a la Gornal per un tram molt lleig i bastant transitat. És més lleig que pegar un pare!!! Quan tenim els collons pelats de veure passar cotxes i que ens esquitxin d'aigua, entrem a la carretereta que ens du fins a Clariana, ja molt més tranquila i solitària. Descens fins a La Gornal Castellet (Pantà de Foix), on per lleugera pujada assolim el poblet de Torrelletes. D'aquí, per terreny més favorable, arribem fins altra cop a la N340, la qual ens porta a Sta. Margarida i els Monjos.
Als Monjos, girem 90º, i ens dirigim cap a les dues Conilleres, passant primer per la Conillera Grossa i després, per la Conillera Xica, Les cases noves de la Riera, Cal Margarit,.... Són petits nuclis de població agregats al poble de Castellví de la Marca. Anem passant per carreteretes secundàries i rústiques, i de molt agradable rodar. En un obrir i tancar d'ulls, estem omplint el dipòsit amb un bon entrepà a St.Jaume dels Domenys.
Per tornar cap a Torredembarra el més ràpid és tornar pel Vendrell, però com que veig a l'Albert amb la sang brava, li proposo d'allargar una mica la ruta per uns paratges molt més agraïts (La Bisbal del Penedès, Masarbonès, Masllorenç, Salomó, La Nou de Gaià, La Pobla de Montornès i Torredembarra).
Ha aguantat com un campió tota la ruta!!!
Hem arribat a quarts d'una, i hem fet 90 quilòmetres recorrent el Baix Penedès i l'Alt Penedès per unes carreteres molt xules.
Treiem targeta groga als ciclistes de la Unió ciclista que s'han quedat a casa dropejant... Ha fet un dia ideal per pedalar i tombar per les nostres contrades.

6 d'abril. Can Ferrer de la Cogullada. 

Després de les pluges de la passada setmana , el calendari ens regala un dia primaveral per gaudir de la nostra afició : " la basacleta".

Una bona colla: Xavi Rovira, Pedro, Aquilino, Borja, Sergio, Julio, Moisés, Angel Ibáñez , Sergi, Toni , Jose Luis , David i la resta de promeses. A l'altra banda de la plaça  , sense barrejar-nos ,  els Bous xiruquerus.

Sortida per la ctra. de la Riera a ritme viu. Descens del Virgili i enfilem la primera pujada del dia que ens portarà fins a  Salomó. Abans , avaria mecànica del mecànic del grup . Es veu que això de revisar la bici abans de sortir no va amb ell. Deu ens agafi confessats ! . Duu una coberta tant fina com el paper de fumar. Tot solet es capaç de reparar la punxada. Reprenem la marxa. Alguns no han parat amb la intenció d’agafar distància. No deuen confiar amb les seves forces. Tots reagrupats arribem a Montferri. A les quatre carreteres el Pedro ens deixa per que l'han enredat de ser d'hora a cas per anar a fer espàrrecs. Un altre esport de moda no exempt de risc. Entrem a Vila-rodona i enfilem la carretera que ens dura a Can ferrer . Carretera farcida de tobogans. Amunt i avall . Corba a la dreta , corba a l'esquerra. De debò que resulta un tram força entretingut per rodar amb bici. Travessem Can Ferrer de la Cogullada i iniciem la segona part de la pujada que ens dura fins la  cantera.  Abans uns tres quilòmetres amb molta vegetació i un desnivell considerable per  salvar. En aquest tram de carretera , la llei de la gravetat es mostra implacable. Els cossos es van sedimentant segons la seva massa corporal . En coronar, iniciem sense interrupció ,  el descens fins a Aiguaviva. Un paisatge bucòlic en aquesta època de l’any . La carretera travessa camps de vinyes , bosquets de pi i camps d'arbres fruiters que llueixen una florit blanc que enlluerna. Fem reagrupament a Aiguaviva i ens disposem a baixar per la Talaia direcció Sant Jaume dels Domenys. Quina baixada !!! . En Moisés, en Julio i l'Angel Ibáñez obrint pas.  Aparteu les criatures ! I també algun que altre ciclista que fa cara d’esverat en veure’ns passar pel seu costat . En un obrir i tancar d'ulls som a Sant Jaume. Temps per fer una beguda i una mossegada. Rodant cap el Vendrell , a mig camí trobem un home desorientat . Batua !  és el Gabri. Sorpresos per la seva agradable trobada s'afegeix al grup i plegats rodem fins a Roda. Arribats a aquest punt , uns continuen fins a casa i altres , com el Julio, l'Angel i el Borja decideixen fer un Bonastre amb ja setanta quilòmetres a les cames. Les sensacions no són les mateixes que fer-lo en sortir de casa fresc com una rosa . Penso que hem d’aprofitar aquest matí tant fabulós en que ens ha obsequiat la primavera . Qui sap quin temps farà diumenge vinent . Diuen que tot el que puguis fer avui no ho deixis per demà i si te bé de gust , què més vols ? Fem una pujada relaxada. Les cames ja no estan per masses alegries. Coronem l’altiplà de Masllorenç i descens per Salomó fins arribar a la  Nou de Gaia on acomiadem en Julio i tot seguit fins a Ferran on ens separem del Borja. Arribem a casa dos vells rockers . Una mica de rehidratació amb una fresqueta cervesa no anirà pas malament . Mes tard s'hi afegeix el gran Quefe Bou i com era d’esperar n'han caigut tres més! .  

Bona setmana companys .

 

BONASTRE 06.04.2014

Es respira el bon temps i la gent no te tanta mandra de sortir el diumenge de bon matí.  Així que a les 8 ens trobem a la plaça una bona colla entre bicis de carretera i bicis de muntanya. Sortim tranquilament direcció Poblamar i poc despres m'alegra veure que se'ns afegeix el Robert que porta mesos recuperant-se  d'una lesió al genoll.

Fem els 2 trams de GR que porten a sobre de Bonastre i en lloc de baixar a esmorzar el Paco ens porta a fer un tomb de 30 km per anar agafant gana.

Com ja saben al Paco te una fixació per les pedres i ens porta a on sap que nos ens les acabarem  i fem la ruta del gas amb uns quants puja i baixa que ens deixen les cames ben calentes.

Fa caloreta i les vistes val la pena de parar a contemplar-les, pero només es la meva opinió ja que els demés nomes volen fer km i agafar un rebentament.

Pel camí ens van abandonant membres del grup per diferents motius i per fi arribem a Bonastre on recuperem forces i ens hidratem abundantment. Bon servei i excel·lent relació qualitat-preu.

Ja només ens queda donar unes voltes mes per cremar les calories que acabem de consumir i a un bon ritme tornar cap a Torredembarra. Es un goig anar amb els bous ja que arribes satisfet, amb la sensació de que ho has donat tot i estàs al límit de les teves forces. ¡¡¡ Quina colla de bous !!!

les fotos les podeu veure a    FOTOS MARIO

23 Març / Querol 

Rutina dominical , 8:00h  , dia ventós i baixada de temperatures . A l'horitzó “ la classicissima " de Querol , noranta quilometres per a motors GP  ,  potència , força i velocitat . Força concurrència de gent a la plaça. Planter nou , jove, motivat i amb ganes . Això es bo !. Quants més siguem més ràpid anirem. El personal cada diumenge que passa va agafant aquell puntet de forma que fa que rodem tots plegats a unes velocitats que fan goig. El grup a pujat a fort ritme tot el tram fins  a Salomó. Tots enfilats , buscant protecció del vent fins coronar la cruïlla a Masllorenç. Descens recuperador fins a Montferri i una mica de treva en espera d'arribar a Pont d'Armentera. Mentrestant una nuvolada se'ns instal.la sobre el cap i fa baixar la temperatura de cop. Aprofitem a menjar i abrigar-nos una mica. Tot canvia nomes arribar a Pont d'armentera ,la nuvolada no ha pogut seguir el nostre ritme i s'ha quedat despenjada. Nomes queda el vent , però amb aquest no podrem. Iniciem la pujada a Querol a fort ritme  , donant relleus contínuament. És primordial no perdre roda , protegir-se amb el company de les fortes ventades que ens fuetegen frontal i laterament . La protecció del company és vida , com lo riu a les terres de l' Ebre. . Tothom s'esforça al màxim  , ningú estalvia en esforços . S'arriba a Querol amb el grup tot esmicolat però satisfets del nivell assolit tan individual com colectivament . L'espera es curta i ens adrecem l'àrea recreativa de la font de Querol a fer un veure . El descens fins a Pont d'armentera es ràpid , amb un vent molt fred i amb moltes restes de vegetació a la carretera, branques; pinyes i fins i tot algun tronc fet malbé. Molta tensió. L'asfalt d’aquest tram de carretera tampoc acompanya . El grup roda compacte fins a Vila-rodona empès per la força del vent. Arribem a Vila-rodona i decidim baixar per Bonastre. Es coronen els dos turonets del santuari de Montserrat amb tot el ferro posat i sense respir fins arribar a la cruïlla de Masllorenç. La baixada a Bonastre i després a Roda ha estat un  autèntic girigall, uns per a qui i uns per allà , cadascú fent la seva guerra , sense ordre ni concert . Ningú diria que hem sortit plegats i que així hem d’arribar . Això ho hem de corregir ! . Ni temps per acomiadar-nos. Bona setmana companys: Aquilino, Alberto, Borja, Manel, Sergio, Xavi Rovira , Xavi Buzón,  Xavi Vives, Moises, Julio, Sergi , Guillem. També Toni ,Marin i Cia.

Una salutació molt especial pel company Gabri  , per aquesta setmana tan dolorosa que ha passat.   Gabri ! Te esperamos ! Un abrazo de todos.

PD. CR7 devuelve el balón de oro !