dissabte, 28 de juliol del 2012

TOR: Tretze cases, tres morts i set bicicletes

 Alins - Tor - Port de Cabús - Os de Civís - Coll de Confent - Coll de So - Tírvia - Bosc de Virós - Alins: *** +/-2200m aprox, 70Km, 7h. 

PERSONATGES CLAUS DE LA SORTIDA:

Marsal Sansa: Cacic que va ser declarat amo únic de la muntanya al febrer de 1995 i cinc mesos més tard va ser assassinat. Volia fer unes pistes d'esqui a Tor.
Robert Palanca: L'altre gran cacic. Ell i Marsal Sansa sempre van estar barallats. Oposat a qualsevol canvi a la muntanya.
Marc Cerdà: El tercer cacic. Més moderat. President de la Societat de Condueños. Sempre va formar bàndol amb Marsal Sansa i Rafa Ruben contra Robert Palanca.
Rafa Ruben: Promotor immobiliari a Andorra, va arrendar la muntanya de Tor per fer-hi pistes d'esqui. Per alguns, el principal culpable de la violència.
Sergent Juanito: Sergent de la Guàrdia civil encarregat d'investigar la mort de Marsal Sansa a les ordres del jutge de Tremp.
Joan Batallé: Contrabandista. Primer va implicar en el crim el Mont i la Marli i després no va anar a declarar. Hi ha gent que diu que "Té les mans tacades de sang".
Roger Lázaro: Mosso de Robert Palanca durant els anys 90. Criador de cavalls, nascut a Jaén, està ajuntat amb la filla de la Sisqueta.
Robert Palanca: "Me van robar, me van intentar matar i encara sóc jo lo cabrón!!! Només em queda una solució: morir matant sobre la bicicleta!"

Sortim d'Alins, on deixem els cotxes a 1060m i sortim per una pista forestal asfaltada durant alguns quilòmetres, amb forta pujada fins a l'encantat i feréstec poblet de Tor, a 1650m d'alçada. 


Des d'aqui, per pujar cap al Port de Cabús, passem pel camí de la Rabassa, que passa per les finques  del perillós Palanca, per bones pujades i fins al Pla de les Llumeneres, on veiem una vaca morta, i tots els voltors esperant que no hi hagi ningú, per anar a fer el seu àpat!!!. 


  
L'últim tram de bonica pista, també el fem per fortes pujades i pel costat d'alguns cavalls perxerons, i ens porta fins al Port de Cabús 2300m, on hi ha la frontera entre Catalunya i Andorra. Ruta dels Contrabandistes. 


D'aqui baixem per carretera fins al Coll de la Botella, on hi ha les pistes d'esqui de Pal, i ràpidament fem un descens vertiginós per pista ampla, amb Juanito i Rafa marcant un ritme molt fort. Passem les Bordes de Setúria a 1900m, i  fem, al cap de poca estona, un tram de sender amb la bicicleta al coll i un senderonet molt tècnic, on només baixen damunt de la bicicleta, els més agosarats. Agafem ara una pista molt ràpida que ens portarà, baixant com uns beneits, fins a Òs de Civís a 1514m, poblet bonic, però massa turístic pel meu gust. Robert Palanca té problemes amb una picada d'abella al morro, i se li posa un llavi com el de la Carmen de Mairena, però a base de gel, demanat en un bar, pot solucionar l'entrebanc ràpidament. 


Sortim de l'Òs de Civís, tips de l'esmorzar, per començar una forta pujada de 6.5 Km de longitut, on a més d'un se li transforma la bicicleta en carabassa, és el meu cas. A les primeres rampes acusem l'esmorzar potent que hem fet, doncs són les rampes que tenen més pendent i anem tips com una Boa Constrictor!!! Arribem al Coll de Conflent, uns més sencers que d'altres, a 2166m. Agafem aigua d'un surtidor que veiem i comencem un altre descens ràpid fins a les Bordes de Conflent a 1793m amb Marc i Joan apretant les dents fort.


Tot seguit creuem el riu de l'Olla i comencem a pujar cap al coll de la Creu de Bedet a 1946m, i després cap al Coll de So 1915m, per lleugera baixada. Ens disposem a fer un llarg descens direcció a Tírvia, per una pista que va baixant per unes paelles prou entretingudes, ràpides i tècniques. En un dels tombs que fem, ens sorprèn veure a la Guardia Civil vigilant, estacionats al costat del camí, per a sorprendre o ajudar, mai ho sabrem, algun contrabandista que baixi d'Andorra. Sense arribar a Tírvia, ens desviem a una pista que ens surt a la nostra dreta 1020m, per enfilar, per sobre de la Mare de Déu del Roser, cap al Bosc de Virós. Fem un collet d'uns 300m de desnivell, que ens fa mal, perque ja és tard i comença a fer molta calor, així com, ja tenim les cames bastant cuites. Fem aquest coll passant per les Bordes de Virós i ja en baixada forta, fem cap a la carretera que ens durà a Alins amb pocs metres. Fem una dutxa ràpida al riu i un bon dinarot a l'Hotel Salòria ** d'Alins per rematar una jornada inmillorable i repetible l'any vinent. Segurament ha estat la sortida de btt més bonica que he fet mai!!! Gràcies Marsalinho!!! el Jefe de jefes, per fer-nos de guia.

Cal esmentar, que de tan prendat que vaig quedar d'aquesta zona de la Vallferrera, em vaig comprar el llibre: Tor, Tretze cases i tres morts de Carles Porta, ed. La Campana, que recomano molt!!! Possiblement ja l'hagueu llegit.

Documental de 30 minuts TV3:  Tor, La muntanya maleïda 

Fotografies de Rafa Romero (He-man). 

dissabte, 7 de juliol del 2012

Pedalant pel Pic de l'Orri i voltants

En Marsal, amb el renom de "The boss", per ser el millor damunt de la bicicleta de muntanya,  té família a la Pobla de Segur, i finalment aconsegueixo que anem plegats a fer una sortida de btt per la zona. De retruc enredem al Pedro,  perque també s'apunti a la sortida. El Marshal, té els baixos pelats de fer rutes pel Pallars, pertant podrem disfrutar d'un guia de luxe per donar un tomb per aquests paratges de mitja muntanya pirinenca.

Arribem a la Pobla de Segur, i fem un bon sopar a la furgoneta, amb hidrats de carboni i un bon vi per agafar forces per l'endemà. Al acabar fem un geladet per allà a la vora, per acabar de fer ambient i cap a dormir, que cal matinar.


Ens aixequem aviat i arribem amb el cotxe fins a Montenartró a 1300m, a primera hora, 8h. Agafem direcció al sur per una pista forestal molt fàcil de progressar-hi, però que va desgastant pel seu pendent. Anem fent ziga zagues per anar guanyant metres. Fem cap per l'est, a la cota 2000m de les pistes d'esqui de Portainé i seguim pujant, ara ja per pendents molt més potents i pel costat més a l'oest possible de les pistes, fins aconseguir el Pic de l'Orri, on se'ns tapa amb un vent fort primer i una boira densa a dalt. Arribem al pic de l'Orri 2420m, on per cert, també arriba "Coloma", un gos que ens ha acompanyat des del poble de Montenartró.



Ens dirigim a Sant Joan de l'Erm, començant amb un descens molt ràpid fins a l'encreuament que baixa al refugi de les Comes de Rubió, on decidim de baixar a donar un "vistasso". Refem el camí i sempre per pista ample, després de fer una curta pujadeta, seguim baixant fins a als 1640m pel barranc de l'Avedosa fins a un pla amb algunes construccions. Aqui comencem a pujar cap a Sant Joan de l'Erm, i el Refugi de la Basseta, on aprofitem per fer quatre ganyips i una beguda a la seva terrassa. Estem forts, però tenim clar que la processó és molt llarga i el ciri és molt curt, i en qualsevol moment se'ns pot transformar la bicicleta en carabassa!!!






Sortim per un caminet molt xulo, estret i amb unes bones pendents que ens fan tirar el pes enrera per no baixar per davant de la bicicleta. Surt de darrera del refugi i està marcat com a itinerari de btt. El caminet arriba fins els 1700m, amb trams curtets de puja/baixa,  i en aquesta cota, ja tornem a agafar una pista més ample. Passem pel costat de Sant Joan de l'Erm vell i pel refugi del Prat Gran, tot planejant. Un cop passat aquest refugi, als pocs metres, agafem una pista a la dreta per tirar-nos en descens com uns aixelabrats, per la pista on hem pujat al matí, fins arribar al poble de  Montenartró altra vegada. 13h.
Han estat unes 5 hores de btt molt complertes, amb uns +/-1400m de desnivell.


I encara queda el millor, Marsal truca quan ja estem baixant amb la furgoneta a la seva sogra, perque comenci a preparar un dinar d'autèntic cartell. Arribem a la Pobla de Segur, ens dutxem i després,...
Macarrons exquisits, llibrets, pastís + gelat, tot cuinat per la seva sogra. Casolà 100%.
El Pedro, acaba passant vergonya, veient de com mengem marsal i jo. També acabem fent algun digestiu que d'altra!!! I cap a Torredembarra falta gent!!!. Impressionant!!!

Activitat feta per Paco Marsal, Pedro Figueroa i Roger P.