23 Març / Querol 

Rutina dominical , 8:00h  , dia ventós i baixada de temperatures . A l'horitzó “ la classicissima " de Querol , noranta quilometres per a motors GP  ,  potència , força i velocitat . Força concurrència de gent a la plaça. Planter nou , jove, motivat i amb ganes . Això es bo !. Quants més siguem més ràpid anirem. El personal cada diumenge que passa va agafant aquell puntet de forma que fa que rodem tots plegats a unes velocitats que fan goig. El grup a pujat a fort ritme tot el tram fins  a Salomó. Tots enfilats , buscant protecció del vent fins coronar la cruïlla a Masllorenç. Descens recuperador fins a Montferri i una mica de treva en espera d'arribar a Pont d'Armentera. Mentrestant una nuvolada se'ns instal.la sobre el cap i fa baixar la temperatura de cop. Aprofitem a menjar i abrigar-nos una mica. Tot canvia nomes arribar a Pont d'armentera ,la nuvolada no ha pogut seguir el nostre ritme i s'ha quedat despenjada. Nomes queda el vent , però amb aquest no podrem. Iniciem la pujada a Querol a fort ritme  , donant relleus contínuament. És primordial no perdre roda , protegir-se amb el company de les fortes ventades que ens fuetegen frontal i laterament . La protecció del company és vida , com lo riu a les terres de l' Ebre. . Tothom s'esforça al màxim  , ningú estalvia en esforços . S'arriba a Querol amb el grup tot esmicolat però satisfets del nivell assolit tan individual com colectivament . L'espera es curta i ens adrecem l'àrea recreativa de la font de Querol a fer un veure . El descens fins a Pont d'armentera es ràpid , amb un vent molt fred i amb moltes restes de vegetació a la carretera, branques; pinyes i fins i tot algun tronc fet malbé. Molta tensió. L'asfalt d’aquest tram de carretera tampoc acompanya . El grup roda compacte fins a Vila-rodona empès per la força del vent. Arribem a Vila-rodona i decidim baixar per Bonastre. Es coronen els dos turonets del santuari de Montserrat amb tot el ferro posat i sense respir fins arribar a la cruïlla de Masllorenç. La baixada a Bonastre i després a Roda ha estat un  autèntic girigall, uns per a qui i uns per allà , cadascú fent la seva guerra , sense ordre ni concert . Ningú diria que hem sortit plegats i que així hem d’arribar . Això ho hem de corregir ! . Ni temps per acomiadar-nos. Bona setmana companys: Aquilino, Alberto, Borja, Manel, Sergio, Xavi Rovira , Xavi Buzón,  Xavi Vives, Moises, Julio, Sergi , Guillem. També Toni ,Marin i Cia.

Una salutació molt especial pel company Gabri  , per aquesta setmana tan dolorosa que ha passat.   Gabri ! Te esperamos ! Un abrazo de todos.

PD. CR7 devuelve el balón de oro !

BRÀFIM 23.03.2014

A les 8 en punt sortim un grup  força nombros de bous no a buscar pastures sinó com ve sen habitual a buscar corriols i com mes pedregosos millor.

 Per axó tenim al millor guia que es passa tota la setmana posant pedres als camins que hem de passar ja que vol que sens posin els braços ben forts.

El ramat esta format per bous de tota mena, cada un de un color diferent i amb el seu caràcter particular que provoca que es desbandi en facilitat.

Tornar a agrupar el ramat et permet gaudir dels paisatges que aquets matí primaveral estaven esplèndids.

Un bon esmorzar al poble de Bràfim que aquets matí estava ocupat pels participans de la tradicional Cursa-caminada de Brafím i tornada cap a la Torre a tot lo que donen les cames.

Al esprim final s'imposa l'únic que ha demanat mig bocata (així està de prim), als demés ens pesa mes la panxa

i rapit cap a casa i poder veure als participants del campionat d'España de Biketrial. Tot un espectacle i a casa nostra. Val la pena anar-hi a veureu

Les fotos a    FOTOS MARIO.

16-3-2014  La Talaia – Vila-rodona

A les vuit tocades ,  a la plaça de les monges més gent de l'habitual , tant amb Btt com en carretera. La gent de ciutat i seva àrea metropolitana , quan comença a fer bo, no es pot estar sense venir a La Torre .

Repassem la graella de sortida , avui que tot just comença la formula 1: primer línia : Alberto i  Aquilino , segona línia : Borja i Carlos Ramos , tercera línia : Guillem i  Jordi Guzman (el seu veritable cognom és Ironman), quarta línia :  Manel i Pedro , cinquena línea : Sergio i Xavi Buzon , sisena línia : Xavi Rovira i Josep Vericat . Avui toca remuntada !

Ens posem en marxa direcció el Vendrell , el full de ruta avui diu de pujar la Talaia. El matí s'ha aixecat amb temperatures suaus  , més pròpies del mes de Maig que del mes de Març i també una xic ventós , tot i que la cosa ha anat a menys .  Aquesta era la ruta prevista , però en arribar a Sant Jaume dels Domenys  , a peu de port  , els mossos d'esquadra ens barren el pas i ens priven de pujar a la Talaia , fent-nos saber que avui la carretera es troba tallada per la celebració del rally les Ventoses a partir de les 10:00h. Resignats , fem mitja volta i canviem els plans , tot i que a les 10:00 ja podríem ser a Vila-rodona com qui no vol la cosa.  Ens dirigim a la Bisbal i pujarem a la Joncosa. Una pujada curta , incòmode , pujada a ritme viu i progressiu . Entrem dins el poble a fer aigua. Redefinim la sortida d'avui i acordem anar fins a Rodonyà i tot seguit enfilar la tranquil.la carretera que porta a Can Ferrer  , entre vinyes i ametllers . Ja fa dies que els ametllers han florit i ara en aquestes terres l'arbre llueix un vestit pintoresc ; mig blanc,  mig verd , sembla del Betis . Un paratge preciós. Arribem a la cruïlla de Can Ferrer i parem a agafar aire i fer-nos la foto del dia. Només una , que no hi ha temps a perdre.  Avui som una bona colla  i  abans no ens hem col.locat al voltant d’un menhir , ha passat mig matí. Haurem de posar el zoom panoràmic. Presa la foto , ens calem les sabatilles i avall que fa baixada fins a Vila-rodona. Re-agrupament a Vila-rodona i decidim arriar cap el Catllar aprofitant el vent que bufa favorable . Tot i això   , més d’un s’ensuma gresca i  sàviament decideixen trencar per Salomó. Comença l'espectacle de la Formula 1 .  Cadascú que triï seient i no pestanyegi si no es que vol perdre mitja funció . Els motors han començat a bramar i la velocitat a multiplicar-se per dos i tres . Entre roda i roda no hi cap ni el pel del bigoti d’una gamba .  Tant important resulta la potència com la aerodinàmica i col.locació . A més d’un el turbo li fa figa . En un obrir i tancar d'ulls ens plantem al coll de Tapioles, on hem presenciat un espectacular  mà a mà entre el Guillem i el Borja. Hem fet un nou re-agrupament al cementiri del Catllar. Novament redirigim el full de ruta i baixem per Molnars fins atansar-nos a la benzinera de la Savinosa que es veu que l'Aquilino li te un especial estima . Mitja volta i suavitat fins a casa  , hem de recuperar cames . La platja llarga de Tarragona semblen  les rambles el dia de Sant Jordi.

Salut a tots companys i bona setmana !

SERRA PEDRAGOSA 16.03.2014

La d'avui es la ruta tècnicament mes difícil que es pot trobar per la nostra zona per la quantitat de km de trialeres pedregoses tant de pujada con de baixada que ens obliguen a posar el peu a terra en moltes ocasions.

A canvi tenim unes vistes immillorables del Baix Penedès i del Tarragonès si es que el ritme dels companys et permeten aixecar la vista del terra.

Ja sabem per que se li diu Torrent del Lleo, segons l'Amador se l'ha trobat amagat entre els matolls, sort que ha pogut fugir i només li ha provocat unes esgarrapades a la cama.

Si algú li agraden les pedres i es vol vacunar no hi ha com fer aquesta ruta perque quedi empatxat per una temporada.
les fotos a FOTOS MARIO
el track a RUTES MARIO

08/03/2014

Coll de l’Arboçar - La Torreta .

Primera pujada de la temporada al coll de la Torreta. A les vuit del matí a la plaça de les monges , una Felt, una Giant, una Orbea, una Merida, tres  Trek, i dues S-Works.  Tot femelles !!! .  A veure si fem una crida!!! .
Sortida nerviosa, sembla que la gent portava “mono” acumulat de carnaval . A l'alçada de la Nou de Gaia, sorpresa agradable , s'afegeix al grup en Julio Solanes. Seguim a ritme elevat fins que el més assenyat del grup posa fre a la bogeria amb un “ cagon Deu“. Repeteixo , sembla que més d'un la setmana passada es va avorrir i avui tenia ganes de brega. Benvinguda sigui , però no tant d'hora , ja tindrem temps . Una vegada cridats a l'ordre ens atansem a Salomó. Comença a sobrar alguna peça de roba . Salvem els dos turonets que hi ha a la sortida i rodem plegats cap a Santes Creus . Arribats al trencant d'Aiguamúrcia ens desviem a la dreta per travessar aquesta localitat . En sortir , comencen les càbales de com es pujarà la Torreta. Aquell nerviosisme de primera hora sembla que s'ha esbravat ,  com una gasosa de deu dies a la nevera . Nomes iniciar el coll , en sortir de Santes Creus , tinc la sensació que cadascú vol pujar amb el grup que es senti més còmode . Es comencen a formar els grupets , cadascú tria el seu  , uns pugen amb business class , altres amb primera , uns amb segona i n’hi ha que amb tercera  , gallines incloses . Arribats al coll de la Torreta ens refem de l'esforç amb una foto de grup  gentilesa del fotògraf Borja i la seva retratadora i  sense més temps a perdre, havent menjat quatre figues, algun plàtan i alguna barreta , iniciem el descens fins a Can Llenas i el Pla de Manlleu. Tot el grup hem rodat plegats a fort ritme. Semblem professionals. En sortir del Pla , no s'atura el ritme i ningú s'adona que falta el Xavi , que s’ha parat a fer aigua al Pla . La corda es va tibant (TibaliBou) , el grup es va trencant i ningú té esma de mirar pel retrovisor per si falta algú. Coronem la Talaia , pinyons avall i no s'atura la màquina fins a St. Jaume dels Domenys. Pel meu gust es la baixada mes excitant que conec. Combina habilitat amb força. Si traces finet, amb mans de cirurgià, oblidant-se del fre posterior i amb les orelles i els ulls ben oberts,  el plaer es majúscul .  Si a més , agafes roda d'un company amb força no mancat de tècnica i si li falta un bull millor,  ni te cuento (em ve al cap el company Roger) Ens reagrupem a St Jaume. Tots menys un. Ningú sap res del Xavi. D'això se’n diuen companys!. Al cap de deu minuts arriba amb tota la catxassa del mon . Sort que te bon caràcter. Refets de l’esforç ,arrenquem maquines direcció el Vendrell , rodant suau , recuperant cames . A la sortida del Vendrell tornen a bufar vents ucraïnesos  i a una mitjana  de quaranta per hora rodem fins a la Torre. Bona sortida. Les butxaques plenes de roba d'hivern. Com m'agrada la primavera!!!.

Bona setmana companys :  Xavi Rovira, Pedro , Borja, Aquilino, Alberto , Xavi Buzón, Moises, Sergio, Julio , Marín, Jose Luis i Cia.

RODONYA 09.03.2014

Sortim amb un dia que anuncia que la primavera ja es aquí amb 2 noves incorporacions a obtenir el certificat de Bou de la Torre. Aquest títol s'aconsegueix acabant dos sortides de bous dintre del mateix any. Sembla fàcil però  només uns poc ho aconsegueixen i el Àngel i el noi que ha vingut avui jo crec que no aprovaran.

Un perquè a la primera pista amb pedres a vist que alló no era lo seu i a aprofitat la 1ª ocasió per tornar cap a casa i el segon tot i que ha demostrat unes grans habilitats tècniques i físiques li fallarà lo de repetir-ho en el mateix any.

Donar les gracies com sempre al Paco per portar-nos per aquest llocs que jo no triaria mai per anar amb bici i que ens fan esforçar una mica mes cada dia. Hem visitat la pirotècnica que es va cremar a Rodonyà, hem despedit als que han portat el  Casal durant els ultims anys i hem fet unes bones apretades a la tornada per arribar calent-ets i amb ganes de sofà.

les fotos com sempre a   FOTOS MARIO
el track a                 WIKILOC
i les dades