Com preparar el BOU i que ens quedi "RICO RICO"

Primer ens cal el BOU, és clar. De tot el ramat descartem els que són massa canijos, els joves i tendres,  i els que tenen la carn massa dura a força d'entrenaments. (I també els massa xulos)

Dels que queden en triem un si pot ser talla XL, per exemple aquest. El BOU QUEFE

A continuació el portem al camp, el rodegem de pedres de totes les mides i que facin força pujada.
Posem el Sol a 40º i el deixem tot el matí que faci xup xup i vagi perden tot el líquid.

Quan sembla que ja esta llest, cuit, sec, acabat i mort el posem una estona a l'ombra i el farcim de cerveses i vi i el rematem amb carajillo i altres herbes aromàtiques perquè agafi gust.

El tornem a posar al sol ben calent del migdia i li donem canya fins que ens quedi ben tendre i amb aquesta cara

Quan estem arribant a casa i com que "anem bé de temps" li afegim 2 pepinillos més per donar-li color i acabar-lo de rematar fins que no li quedin forces per pedalar.

Aquest es el moment en què ja posem servir l'autèntic BOU "RICO RICO"

Extret del llibre "Les receptes del Mario"  
Torredembarra, agost del 2014

LA JUNCOSA 18.05.2014

La ruta que ens ha preparat el Paco Marçal  es ja una mica llarga i per axó ens ha convocat a les 7 del matí.
Fa una mica de fresca i sortim puntuals esperant només 3 minuts per si algú se li han enganxat els llençols direcció Rubials, "valle encantado", Masllorensç

Per agafar a continuació un senderó no gaire ciclable fins el Collveix. Aquest es un camí que no agafaria mai però el Paco li te carinyo i ens hi porta 2 o 3 cops al any.

Un cop darrera de la Serra del Montmell  els camins son mes macos fins que fem dos senderons de pujada que ens fan posar el pinyó gros i un cop dalt del Coll del Montmell ens fem la foto del grup.
Avui només som 7 bous, Mario, Joan, Marc, Paco, Manel, Toni i Berni

D'aquí baixada a tot gas fins La Juncosa i Masllorenç on parem a esmorzar. I ja sense entretindres senderons clasics cap a Bonastre, La Pobla i el grup complert fins a Torredembarra.
Diumenge que ve mes i matinar encara mes, a les 6:30 h.
LES FOTOS A   FOTOS MARIO
EL TRACK A    MONTMELL

Quimet Girol. Aquesta tarda ens ha deixat una persona que va introduir-me el cuquet de la bici al cos. Pare del Quim Girol i oncle del Tete va posar el seu granet de sorra perque el nostre club sigui el que avui es . Descansa en pau Quimet

Les Conilleres. Cuidant la cantera...

A les 8:00h del matí la gent de la Unió ciclista Torredembarra està citada a la Pl. de les Monges per fer la ruta dominical de cada setmana amb la bicicleta de carretera. Aquesta setmana toca anar cap a Les Conilleres, a l'Alt Penedès.
Arribo a la plaça, i només hi han les mountain bikes dels bous. Uns 15 ciclistes, amb el jefe Marsal, comandant com sempre el grup. Ni rastre de la gent de la roda fina... Ha plogut durant la nit i el dia està molt tapadot i això, potser hi té a veure.
On són? On s'han ficat? Quina dropada que porten, no?
Crec, que molts s'han quedat fondejats a "Cabo culo", intentant guanyar-se la vida per sota dels llençols... tot aprofitant el dia "tonto".
Finalment arriba l'Albert V, un noi molt jove (16 anys) que s'ha comprat una bici nova i ha començat a sortir amb la gent de la Unió aquest any.
Ve amb la idea de fer la ruta proposada en el blog del club per aquesta setmana, i decidim entre els dos, que ja tardem i que endavant les destrals cap a les Conilleres...

Sortim per la N340 fins a la Gornal per un tram molt lleig i bastant transitat. És més lleig que pegar un pare!!! Quan tenim els collons pelats de veure passar cotxes i que ens esquitxin d'aigua, entrem a la carretereta que ens du fins a Clariana, ja molt més tranquila i solitària. Descens fins a La Gornal Castellet (Pantà de Foix), on per lleugera pujada assolim el poblet de Torrelletes. D'aquí, per terreny més favorable, arribem fins altra cop a la N340, la qual ens porta a Sta. Margarida i els Monjos.
Als Monjos, girem 90º, i ens dirigim cap a les dues Conilleres, passant primer per la Conillera Grossa i després, per la Conillera Xica, Les cases noves de la Riera, Cal Margarit,.... Són petits nuclis de població agregats al poble de Castellví de la Marca. Anem passant per carreteretes secundàries i rústiques, i de molt agradable rodar. En un obrir i tancar d'ulls, estem omplint el dipòsit amb un bon entrepà a St.Jaume dels Domenys.
Per tornar cap a Torredembarra el més ràpid és tornar pel Vendrell, però com que veig a l'Albert amb la sang brava, li proposo d'allargar una mica la ruta per uns paratges molt més agraïts (La Bisbal del Penedès, Masarbonès, Masllorenç, Salomó, La Nou de Gaià, La Pobla de Montornès i Torredembarra).
Ha aguantat com un campió tota la ruta!!!
Hem arribat a quarts d'una, i hem fet 90 quilòmetres recorrent el Baix Penedès i l'Alt Penedès per unes carreteres molt xules.
Treiem targeta groga als ciclistes de la Unió ciclista que s'han quedat a casa dropejant... Ha fet un dia ideal per pedalar i tombar per les nostres contrades.

6 d'abril. Can Ferrer de la Cogullada. 

Després de les pluges de la passada setmana , el calendari ens regala un dia primaveral per gaudir de la nostra afició : " la basacleta".

Una bona colla: Xavi Rovira, Pedro, Aquilino, Borja, Sergio, Julio, Moisés, Angel Ibáñez , Sergi, Toni , Jose Luis , David i la resta de promeses. A l'altra banda de la plaça  , sense barrejar-nos ,  els Bous xiruquerus.

Sortida per la ctra. de la Riera a ritme viu. Descens del Virgili i enfilem la primera pujada del dia que ens portarà fins a  Salomó. Abans , avaria mecànica del mecànic del grup . Es veu que això de revisar la bici abans de sortir no va amb ell. Deu ens agafi confessats ! . Duu una coberta tant fina com el paper de fumar. Tot solet es capaç de reparar la punxada. Reprenem la marxa. Alguns no han parat amb la intenció d’agafar distància. No deuen confiar amb les seves forces. Tots reagrupats arribem a Montferri. A les quatre carreteres el Pedro ens deixa per que l'han enredat de ser d'hora a cas per anar a fer espàrrecs. Un altre esport de moda no exempt de risc. Entrem a Vila-rodona i enfilem la carretera que ens dura a Can ferrer . Carretera farcida de tobogans. Amunt i avall . Corba a la dreta , corba a l'esquerra. De debò que resulta un tram força entretingut per rodar amb bici. Travessem Can Ferrer de la Cogullada i iniciem la segona part de la pujada que ens dura fins la  cantera.  Abans uns tres quilòmetres amb molta vegetació i un desnivell considerable per  salvar. En aquest tram de carretera , la llei de la gravetat es mostra implacable. Els cossos es van sedimentant segons la seva massa corporal . En coronar, iniciem sense interrupció ,  el descens fins a Aiguaviva. Un paisatge bucòlic en aquesta època de l’any . La carretera travessa camps de vinyes , bosquets de pi i camps d'arbres fruiters que llueixen una florit blanc que enlluerna. Fem reagrupament a Aiguaviva i ens disposem a baixar per la Talaia direcció Sant Jaume dels Domenys. Quina baixada !!! . En Moisés, en Julio i l'Angel Ibáñez obrint pas.  Aparteu les criatures ! I també algun que altre ciclista que fa cara d’esverat en veure’ns passar pel seu costat . En un obrir i tancar d'ulls som a Sant Jaume. Temps per fer una beguda i una mossegada. Rodant cap el Vendrell , a mig camí trobem un home desorientat . Batua !  és el Gabri. Sorpresos per la seva agradable trobada s'afegeix al grup i plegats rodem fins a Roda. Arribats a aquest punt , uns continuen fins a casa i altres , com el Julio, l'Angel i el Borja decideixen fer un Bonastre amb ja setanta quilòmetres a les cames. Les sensacions no són les mateixes que fer-lo en sortir de casa fresc com una rosa . Penso que hem d’aprofitar aquest matí tant fabulós en que ens ha obsequiat la primavera . Qui sap quin temps farà diumenge vinent . Diuen que tot el que puguis fer avui no ho deixis per demà i si te bé de gust , què més vols ? Fem una pujada relaxada. Les cames ja no estan per masses alegries. Coronem l’altiplà de Masllorenç i descens per Salomó fins arribar a la  Nou de Gaia on acomiadem en Julio i tot seguit fins a Ferran on ens separem del Borja. Arribem a casa dos vells rockers . Una mica de rehidratació amb una fresqueta cervesa no anirà pas malament . Mes tard s'hi afegeix el gran Quefe Bou i com era d’esperar n'han caigut tres més! .  

Bona setmana companys .

 

BONASTRE 06.04.2014

Es respira el bon temps i la gent no te tanta mandra de sortir el diumenge de bon matí.  Així que a les 8 ens trobem a la plaça una bona colla entre bicis de carretera i bicis de muntanya. Sortim tranquilament direcció Poblamar i poc despres m'alegra veure que se'ns afegeix el Robert que porta mesos recuperant-se  d'una lesió al genoll.

Fem els 2 trams de GR que porten a sobre de Bonastre i en lloc de baixar a esmorzar el Paco ens porta a fer un tomb de 30 km per anar agafant gana.

Com ja saben al Paco te una fixació per les pedres i ens porta a on sap que nos ens les acabarem  i fem la ruta del gas amb uns quants puja i baixa que ens deixen les cames ben calentes.

Fa caloreta i les vistes val la pena de parar a contemplar-les, pero només es la meva opinió ja que els demés nomes volen fer km i agafar un rebentament.

Pel camí ens van abandonant membres del grup per diferents motius i per fi arribem a Bonastre on recuperem forces i ens hidratem abundantment. Bon servei i excel·lent relació qualitat-preu.

Ja només ens queda donar unes voltes mes per cremar les calories que acabem de consumir i a un bon ritme tornar cap a Torredembarra. Es un goig anar amb els bous ja que arribes satisfet, amb la sensació de que ho has donat tot i estàs al límit de les teves forces. ¡¡¡ Quina colla de bous !!!

les fotos les podeu veure a    FOTOS MARIO

23 Març / Querol 

Rutina dominical , 8:00h  , dia ventós i baixada de temperatures . A l'horitzó “ la classicissima " de Querol , noranta quilometres per a motors GP  ,  potència , força i velocitat . Força concurrència de gent a la plaça. Planter nou , jove, motivat i amb ganes . Això es bo !. Quants més siguem més ràpid anirem. El personal cada diumenge que passa va agafant aquell puntet de forma que fa que rodem tots plegats a unes velocitats que fan goig. El grup a pujat a fort ritme tot el tram fins  a Salomó. Tots enfilats , buscant protecció del vent fins coronar la cruïlla a Masllorenç. Descens recuperador fins a Montferri i una mica de treva en espera d'arribar a Pont d'Armentera. Mentrestant una nuvolada se'ns instal.la sobre el cap i fa baixar la temperatura de cop. Aprofitem a menjar i abrigar-nos una mica. Tot canvia nomes arribar a Pont d'armentera ,la nuvolada no ha pogut seguir el nostre ritme i s'ha quedat despenjada. Nomes queda el vent , però amb aquest no podrem. Iniciem la pujada a Querol a fort ritme  , donant relleus contínuament. És primordial no perdre roda , protegir-se amb el company de les fortes ventades que ens fuetegen frontal i laterament . La protecció del company és vida , com lo riu a les terres de l' Ebre. . Tothom s'esforça al màxim  , ningú estalvia en esforços . S'arriba a Querol amb el grup tot esmicolat però satisfets del nivell assolit tan individual com colectivament . L'espera es curta i ens adrecem l'àrea recreativa de la font de Querol a fer un veure . El descens fins a Pont d'armentera es ràpid , amb un vent molt fred i amb moltes restes de vegetació a la carretera, branques; pinyes i fins i tot algun tronc fet malbé. Molta tensió. L'asfalt d’aquest tram de carretera tampoc acompanya . El grup roda compacte fins a Vila-rodona empès per la força del vent. Arribem a Vila-rodona i decidim baixar per Bonastre. Es coronen els dos turonets del santuari de Montserrat amb tot el ferro posat i sense respir fins arribar a la cruïlla de Masllorenç. La baixada a Bonastre i després a Roda ha estat un  autèntic girigall, uns per a qui i uns per allà , cadascú fent la seva guerra , sense ordre ni concert . Ningú diria que hem sortit plegats i que així hem d’arribar . Això ho hem de corregir ! . Ni temps per acomiadar-nos. Bona setmana companys: Aquilino, Alberto, Borja, Manel, Sergio, Xavi Rovira , Xavi Buzón,  Xavi Vives, Moises, Julio, Sergi , Guillem. També Toni ,Marin i Cia.

Una salutació molt especial pel company Gabri  , per aquesta setmana tan dolorosa que ha passat.   Gabri ! Te esperamos ! Un abrazo de todos.

PD. CR7 devuelve el balón de oro !

BRÀFIM 23.03.2014

A les 8 en punt sortim un grup  força nombros de bous no a buscar pastures sinó com ve sen habitual a buscar corriols i com mes pedregosos millor.

 Per axó tenim al millor guia que es passa tota la setmana posant pedres als camins que hem de passar ja que vol que sens posin els braços ben forts.

El ramat esta format per bous de tota mena, cada un de un color diferent i amb el seu caràcter particular que provoca que es desbandi en facilitat.

Tornar a agrupar el ramat et permet gaudir dels paisatges que aquets matí primaveral estaven esplèndids.

Un bon esmorzar al poble de Bràfim que aquets matí estava ocupat pels participans de la tradicional Cursa-caminada de Brafím i tornada cap a la Torre a tot lo que donen les cames.

Al esprim final s'imposa l'únic que ha demanat mig bocata (així està de prim), als demés ens pesa mes la panxa

i rapit cap a casa i poder veure als participants del campionat d'España de Biketrial. Tot un espectacle i a casa nostra. Val la pena anar-hi a veureu

Les fotos a    FOTOS MARIO.

16-3-2014  La Talaia – Vila-rodona

A les vuit tocades ,  a la plaça de les monges més gent de l'habitual , tant amb Btt com en carretera. La gent de ciutat i seva àrea metropolitana , quan comença a fer bo, no es pot estar sense venir a La Torre .

Repassem la graella de sortida , avui que tot just comença la formula 1: primer línia : Alberto i  Aquilino , segona línia : Borja i Carlos Ramos , tercera línia : Guillem i  Jordi Guzman (el seu veritable cognom és Ironman), quarta línia :  Manel i Pedro , cinquena línea : Sergio i Xavi Buzon , sisena línia : Xavi Rovira i Josep Vericat . Avui toca remuntada !

Ens posem en marxa direcció el Vendrell , el full de ruta avui diu de pujar la Talaia. El matí s'ha aixecat amb temperatures suaus  , més pròpies del mes de Maig que del mes de Març i també una xic ventós , tot i que la cosa ha anat a menys .  Aquesta era la ruta prevista , però en arribar a Sant Jaume dels Domenys  , a peu de port  , els mossos d'esquadra ens barren el pas i ens priven de pujar a la Talaia , fent-nos saber que avui la carretera es troba tallada per la celebració del rally les Ventoses a partir de les 10:00h. Resignats , fem mitja volta i canviem els plans , tot i que a les 10:00 ja podríem ser a Vila-rodona com qui no vol la cosa.  Ens dirigim a la Bisbal i pujarem a la Joncosa. Una pujada curta , incòmode , pujada a ritme viu i progressiu . Entrem dins el poble a fer aigua. Redefinim la sortida d'avui i acordem anar fins a Rodonyà i tot seguit enfilar la tranquil.la carretera que porta a Can Ferrer  , entre vinyes i ametllers . Ja fa dies que els ametllers han florit i ara en aquestes terres l'arbre llueix un vestit pintoresc ; mig blanc,  mig verd , sembla del Betis . Un paratge preciós. Arribem a la cruïlla de Can Ferrer i parem a agafar aire i fer-nos la foto del dia. Només una , que no hi ha temps a perdre.  Avui som una bona colla  i  abans no ens hem col.locat al voltant d’un menhir , ha passat mig matí. Haurem de posar el zoom panoràmic. Presa la foto , ens calem les sabatilles i avall que fa baixada fins a Vila-rodona. Re-agrupament a Vila-rodona i decidim arriar cap el Catllar aprofitant el vent que bufa favorable . Tot i això   , més d’un s’ensuma gresca i  sàviament decideixen trencar per Salomó. Comença l'espectacle de la Formula 1 .  Cadascú que triï seient i no pestanyegi si no es que vol perdre mitja funció . Els motors han començat a bramar i la velocitat a multiplicar-se per dos i tres . Entre roda i roda no hi cap ni el pel del bigoti d’una gamba .  Tant important resulta la potència com la aerodinàmica i col.locació . A més d’un el turbo li fa figa . En un obrir i tancar d'ulls ens plantem al coll de Tapioles, on hem presenciat un espectacular  mà a mà entre el Guillem i el Borja. Hem fet un nou re-agrupament al cementiri del Catllar. Novament redirigim el full de ruta i baixem per Molnars fins atansar-nos a la benzinera de la Savinosa que es veu que l'Aquilino li te un especial estima . Mitja volta i suavitat fins a casa  , hem de recuperar cames . La platja llarga de Tarragona semblen  les rambles el dia de Sant Jordi.

Salut a tots companys i bona setmana !

SERRA PEDRAGOSA 16.03.2014

La d'avui es la ruta tècnicament mes difícil que es pot trobar per la nostra zona per la quantitat de km de trialeres pedregoses tant de pujada con de baixada que ens obliguen a posar el peu a terra en moltes ocasions.

A canvi tenim unes vistes immillorables del Baix Penedès i del Tarragonès si es que el ritme dels companys et permeten aixecar la vista del terra.

Ja sabem per que se li diu Torrent del Lleo, segons l'Amador se l'ha trobat amagat entre els matolls, sort que ha pogut fugir i només li ha provocat unes esgarrapades a la cama.

Si algú li agraden les pedres i es vol vacunar no hi ha com fer aquesta ruta perque quedi empatxat per una temporada.
les fotos a FOTOS MARIO
el track a RUTES MARIO

08/03/2014

Coll de l’Arboçar - La Torreta .

Primera pujada de la temporada al coll de la Torreta. A les vuit del matí a la plaça de les monges , una Felt, una Giant, una Orbea, una Merida, tres  Trek, i dues S-Works.  Tot femelles !!! .  A veure si fem una crida!!! .
Sortida nerviosa, sembla que la gent portava “mono” acumulat de carnaval . A l'alçada de la Nou de Gaia, sorpresa agradable , s'afegeix al grup en Julio Solanes. Seguim a ritme elevat fins que el més assenyat del grup posa fre a la bogeria amb un “ cagon Deu“. Repeteixo , sembla que més d'un la setmana passada es va avorrir i avui tenia ganes de brega. Benvinguda sigui , però no tant d'hora , ja tindrem temps . Una vegada cridats a l'ordre ens atansem a Salomó. Comença a sobrar alguna peça de roba . Salvem els dos turonets que hi ha a la sortida i rodem plegats cap a Santes Creus . Arribats al trencant d'Aiguamúrcia ens desviem a la dreta per travessar aquesta localitat . En sortir , comencen les càbales de com es pujarà la Torreta. Aquell nerviosisme de primera hora sembla que s'ha esbravat ,  com una gasosa de deu dies a la nevera . Nomes iniciar el coll , en sortir de Santes Creus , tinc la sensació que cadascú vol pujar amb el grup que es senti més còmode . Es comencen a formar els grupets , cadascú tria el seu  , uns pugen amb business class , altres amb primera , uns amb segona i n’hi ha que amb tercera  , gallines incloses . Arribats al coll de la Torreta ens refem de l'esforç amb una foto de grup  gentilesa del fotògraf Borja i la seva retratadora i  sense més temps a perdre, havent menjat quatre figues, algun plàtan i alguna barreta , iniciem el descens fins a Can Llenas i el Pla de Manlleu. Tot el grup hem rodat plegats a fort ritme. Semblem professionals. En sortir del Pla , no s'atura el ritme i ningú s'adona que falta el Xavi , que s’ha parat a fer aigua al Pla . La corda es va tibant (TibaliBou) , el grup es va trencant i ningú té esma de mirar pel retrovisor per si falta algú. Coronem la Talaia , pinyons avall i no s'atura la màquina fins a St. Jaume dels Domenys. Pel meu gust es la baixada mes excitant que conec. Combina habilitat amb força. Si traces finet, amb mans de cirurgià, oblidant-se del fre posterior i amb les orelles i els ulls ben oberts,  el plaer es majúscul .  Si a més , agafes roda d'un company amb força no mancat de tècnica i si li falta un bull millor,  ni te cuento (em ve al cap el company Roger) Ens reagrupem a St Jaume. Tots menys un. Ningú sap res del Xavi. D'això se’n diuen companys!. Al cap de deu minuts arriba amb tota la catxassa del mon . Sort que te bon caràcter. Refets de l’esforç ,arrenquem maquines direcció el Vendrell , rodant suau , recuperant cames . A la sortida del Vendrell tornen a bufar vents ucraïnesos  i a una mitjana  de quaranta per hora rodem fins a la Torre. Bona sortida. Les butxaques plenes de roba d'hivern. Com m'agrada la primavera!!!.

Bona setmana companys :  Xavi Rovira, Pedro , Borja, Aquilino, Alberto , Xavi Buzón, Moises, Sergio, Julio , Marín, Jose Luis i Cia.

RODONYA 09.03.2014

Sortim amb un dia que anuncia que la primavera ja es aquí amb 2 noves incorporacions a obtenir el certificat de Bou de la Torre. Aquest títol s'aconsegueix acabant dos sortides de bous dintre del mateix any. Sembla fàcil però  només uns poc ho aconsegueixen i el Àngel i el noi que ha vingut avui jo crec que no aprovaran.

Un perquè a la primera pista amb pedres a vist que alló no era lo seu i a aprofitat la 1ª ocasió per tornar cap a casa i el segon tot i que ha demostrat unes grans habilitats tècniques i físiques li fallarà lo de repetir-ho en el mateix any.

Donar les gracies com sempre al Paco per portar-nos per aquest llocs que jo no triaria mai per anar amb bici i que ens fan esforçar una mica mes cada dia. Hem visitat la pirotècnica que es va cremar a Rodonyà, hem despedit als que han portat el  Casal durant els ultims anys i hem fet unes bones apretades a la tornada per arribar calent-ets i amb ganes de sofà.

les fotos com sempre a   FOTOS MARIO
el track a                 WIKILOC
i les dades

Canvis a la sortida de BTT

La sortida de btt del diumenge 2 de març, passa a fer-se demà dissabte 1 de març. Se sortirà a les 8:00h de la plaça de les Monges.

Fins demà!!! MMMMUUUUUUUUUUUUU!!!

23 F - Coll de l'Illa.

Dia primaveral. Temperatura freda  , cel ras . A mig dia s’espera caloreta . A la plaça de les monges  , en Xavi Rovira, en Pedro, en Xavi Buzón, l’  Aquilino, en Sergio, l’ Alberto, en Borja , el Salva Gallur i el grup del Toni , Marin , Jose Luis i Cia. Una agradable sorpresa ,veure novament el Salva  entre nosaltres. T'esperem veure mes sovint crak !. Sortida pausada fins arribar al Catllar. La pujada al cementiri d'aquest poble primera dificultat del dia.El cap dona unes ordres i les cames fan un altra cosa  , hem d’esperar que es col.loquin al seu lloc . Seguim per Tapioles i la Secuita. Tinc la impressió que avui la gent ha sortit cansada de casa. De tant en tant s'agraeix aquesta calma . Alguns d’ells ,  potser ja estant pensant amb el Coll de l'Illa. Ja ho veurem . Deixem a la nostra esquerra Vallmoll i seguim per la N240 fins a Valls . Entrem dins el casc urbà per a travessar-lo de sud a nord fins anar a petar a peus del “ colós “  vallenc .En José Maria Garcia deia una “ tachuela”.  Sortosament no bufa aire,  l' ascensió es més còmode de l’habitual . Pugem tots agrupats  , en formació de dos com els armats en via crucis . Diferent són els dies que bufa el vent , que la formació passa de romana a índia . Progressivament va augmentant el ritme de la marxa i com és lògic també el cardíac . A manca de tres quilometres  , ja no hi ha formació que valgui  , tot desfigurat , com les cares de cadascú de nosaltres.  Cadascú  procurant no ser atrapat pel que ve darrera  , intentant arribar a dalt amb la millor de les sensacions i amb els ulls dins les orbites , no com una mollera .  Fem un re-agrupament , amb  foto inclosa . Se la dedico al company Salva Gallur que avui ens acompanya però que no ho pot fer amb la freqüència que a ell li agradaria. Iniciem el descens direcció  Montblanc. La baixada , ràpida i freda , no exempta de perill , per la humitat acumulada a la carretera en les zones obagues del coll . Cal prestar atenció. En un obrir i tancar d'ulls ens plantem als afores de Montblanc, agafem la circumval·lació  a Reus direcció la Riba. Ens adonem que falta el Salva , esperem que ens atrapi i un cop agrupats tornem  a esmolar les eines. Deixem la Riba a la nostra dreta i agafem la variant a Picamoixons. Pasada aquesta població , els que tancaven el grup ens hem aprofitat d'una equivocació en el full de ruta del grup capdavanter i per tal de fer-los suar una mica hem decidit tibar la corda una mica . Han estat uns quatre quilometres de persecució  , just fins arribar a la cruïlla d’ Alcover. Els uns intentant no ser atrapats i els perseguidors recordant-se dels familiars dels escapats. Finalment es fa el re-agrupament , tot just abans d’entrar al trencant del Milà . Aquest esforç extra a més d'un passarà factura quan arribem als  turonets que hi han entre Vallmoll i la Secuita. Aquí no val perdre roda . Cal treure forces d' allà on sigui. Els quilòmetres comencen a pesar i les cames ja no responen com voldríem . Si et despenges  , mossegaràs sorra , perquè el nou agrupament no serà fins passada la Secuita . Són normes no escrites , però que sempre es repeteixen. Arribats al cementiri del Catllar , més d’un hi entraria amb els peus per davant , sense obrir la porta  .  Decidim baixar per Monnars fins trobar la nacional 340 que ens portarà a Torredembarra . Com era d’esperar la temperatura primaveral  . Una data per recordar.

PERAFORT 23.02.2014

La ruta d'avui ha sigut guapa-guapa.  Li hem de posar bona nota al guia Marsal.

Aquest diumenge ens em trobat un bon grup de ciclistes, uns 20 de carretera i només 5 de BTT. Sortim a 7 graus que aviat pujen i es converteix en un bon dia disfrutar.  Comencem per pistes clàssiques i fàcils. Ardenya, camp d'aviació, cucons i pujada del "sambala" fins el Gurugú.

 A partir d'aquí el Marsal es llueix i comença a posar senders mes tècnics amb pedres i desnivells que fan que posem algun peu a terra. Tots excepte un que supera amb facilitat tots els obstacles amb les rodes que estrena de 27,5" dient que amb les de 26" no pujaria.

Arribem al Casal de Perafort uns segons mes tard que la Penya d'Altafulla (que van tota una penya) i decidim seguir fins a El Catllar per no haver-nos de esperar massa

Mes senders i contents cap a casa.
Avui si que penjo el trak que val la pena repetir-la  PERAFORT 50 KM de bons senders
Les fotos a   FOTOS MARIO
I les dades  

gracies Marsal

Diumenge 16 de Febrer .  Alcover.

Diumenge moll i humit. Ruta classicota que no em puc estar de dir-ho ,  d'allò mes monòtona  i poc estimulant . Eh !!! Xavi ?  Millor anar de calçotada. Tot i que el dia no acompanya massa.   A la plaça quatre gats : el Sergio, el Xavi Buzón, el Marín, el Toni ,el Roberto i algun veterà més.  Foto d’equip i sortida per la N340 , direcció Altafulla per trobar-nos amb el company Borja que ve de Monnars . Ens trobem a l'alcada del Caprabo. Trenquem per Ferran per retrobar-nos amb la resta de la colla que han sortit per la carretera de la Riera. Sona un mòbil. Es l'Aquilino que no ens troba. Decidim remuntar el Virgili per retrobar-nos amb ell , que ens esperava a la benzinera Galp. Bé , ja estem tots els que som. Pocs braços per bogar. En concret 10 . Arribem al Catllar i atrapem el grup dels  Marín i Cia. Tampoc es que siguin masses.  Si no m'he descomptat  2 braços menys que nosaltres . El Xavi Buzón ahir va tenir cursa. Ningú ho diria. El ritme es viu , pugem Tapioles amb les orelles ben dretes  . Seguim per la Secuita direcció Vallmoll. El cel cada cop més negre. A l'horitzó , la Mussara.  Darrera seu sembla  , una negror que sembla  la fi del mon. Farem just d'arribar a Alcover i girar cua . Deixem Vallmoll i la Masó ,trenquem a l'esquerra per travessar el Milà i enfilar el tram final fins a  Alcover.  S'escapen  algunes gotes .  Arribem a Alcover i just fem aigua a la font i un plàtan . No hi ha temps a perdre.  De tornada ,decideixo trencar el full de ruta previst i opto per dur el ramat direcció a Valls.  He fet de Guefe ,   he, he...   De  Valls , cap Alió , seguint cap a les quatre carreteres i Vilardida per baixar per Bonastre. La carretera ja es completament molla. La baixada cap a Roda promet. Cadascú conscient del risc, modera la velocitat i baixa amb el seny que Deu nostre senyor li ha donat  . A uns  més que a d’altres.  Fem un re-agrupament a la rotonda de la N340 de Roda.  La pluja ha anat calant. Sort hem tingut que ni fa fred. Arribats a la Torre , s'hi posa amb ganes. Tot plegat 75kms de monotonia. Algun comentari poc afortunat del Manchester City – Barça i para de comptar . Si es compleixen els mals auguris  , alliberaré el seient a la tornada . Un culé com cal !

Salut i cames

MASLLORENÇ 16.02.2014

Com que l'home del temps feia dies que anunciava pluges pel diumenge i desprès del tute de 110 km de la sortida d'ahir, confiava en la pluja per poder giram al llit i seguir dormint, pero no he tingut sort. Corre a preparar les coses i ha sigut sortir de casa quan han començat a caure gotes.

A la plaça pocs ciclistes de carretera i el Pedro, el Joan, el Mario, el bou Marçal, el Marc i el Miquel de BTT.

Estava anunciada la sortida per anar a Perafort i nomes sortir el bou enfila direcció contraria.  ????   ¡¡Anirem a Masllorenç.!!  Agafem unes pistes que no m'agraden gens per lo plenes que estan de brossa i rajoles trencades i perque passa al costat de l'autopista fins a Roda i despres  al Coll de Repàs,  que encara m'agrada menys perque no l'aconsegueixo pujar mai sense posar el peu a terra

Bonastre i pepino fins la Casa de l'Alemany, on ja de baixada i algun senderó maco anem a Masllorenç on el Marsal avia avisat que aniríem a esmorzar (preparar la ruta i encarregar esmorzar cada setmana es una feina que no li agraïm mai i que fa encara mes gran al "Gran Bou Marsal" )

Al sortir com que no parava de caure gotes fem via cap a La Torre, passant pel GR de Bonastre a La Pobla i directes cap a casa amb 46 km i 850 m.+.

Com que la ruta no m'acaba d'agradar no penjo el track al Wikiloc 

Pero les fotos les podeu veure a   FOTOS MARIO

ELS PALLARESOS 09.02.2014

De tot el grup que ens hem trobat a la Plaça de les Monges només 4 portàvem avui btt. El Miquel, el Joanito, el Guia Paco Marsal i el Mario.

A un ritme constant i només una parada per reparar un pinxasso, em fet senders passant per Sant Antoni  Monnars, Gurugú, Boscos de Tarragona fins Els Pallaresos i parada d'una hora per recuperar forces.

Sortim pelats de fred un altra cop fins dalt del Gurugú i sense parar per camins i senders con el Sambala i S.Simplisi de tornada a Torredembarra

 Al Juanito només el veiem  quan el Paco feia la seva tàctica de l'arribà a una cruïlla i cridar ¡¡ Heeee era per aquiiiii !!!   i el feia recular i ens adelantava fins la propera cruïlla.

 Podeu veure la ruta a    http://ca.wikiloc
I les poques fotos a    FOTOS MARIO

Cambrils (coll de la Teixeta)

Sortida rodadora , còmoda i ràpida.  Com cada diumenge a la plaça de les Monges , bicis de roda prima i bicis de roda gruixuda. Uns preparats per fer un centenar de quilòmetres amb un plàtan i un gel i els altres per fer-ne la meitat amb entrepà, beguda i cafè. Cadascú gaudint a la seva manera d'aquesta afició que ens uneix ; com diu aquell vídeo que volta per Youtube :  “ yo los he visto ... , estan locos ... ,  estan cuerdos ...   i acaba .... que bueno que seria que en el mundo hubiera más locos como ellos “ . Vídeo recomanable de veure.

Passades les 8:30 iniciem la sortida destí a Cambrils . Platja de l'Arrabassada primer  i del Miracle després  per acabar creuant el barri marítim del Serrallo . Gent corrent amunt i avall , suats i vermells com a tomàquets de bon matí. Deixades les platges i el barri marítim  ,enfilem pel polígon francolí per anar a petar a Salou , deixant a la nostra dreta Port Aventura , l’ stampida i el menut Dragon Khan. Que menut que es veu aquest al costat del seu germà gran  .  Tot plegat  , quin impacte visual ! . I després ens queixem dels pacs eòlics . Travessem  Salou i ens dirigim a Vilafortuny,  el Borja i el seu germà Alberto decideixen que ja n'hi ha prou d'aquest color i es posen a rodar com a dos caces americans. Els pulsòmetres comencen a desvetllar-se. Tan còmodes que anaven fins ara. Arribem a Cambrils amb els motors roents  . Sortida de Cambrils direcció Montbrió del Camp. Prenen el relleu al capdavant del grup , els dos craks del Lizarran ( formats a la nostra pedrera ) : el Guillem Fortuny i el Xavi Buzón. Quin estil l'un i quina potencia l'altre. El vent comença a bufar , però darrera d'aquests dos porta-avions , tot es calma. Tot i picar la carretera amunt no baixem de 22kms/h. Deixem a la dreta el parc Sama i arribats a Montbrió  ,el grup es separa en dos . El grup dels que els esperen a casa d'hora  i el grup dels fem més nosa que altra cosa Els primers decideixen girar sobre les seves passes  i els segons decidim fer un extra pujant la Teixeta. Quin coll més bonic. Enganxa . Passat Montbrió enfilem direcció Botarell per anar a trobar la sortida de Riudecanyes. Bordegem el pantà ,  sembla el Cantàbric, fins arribar a Dues-aigües. El coll comença aquí . No té gran duresa  , es pot fer a roda  , no depara grans pendents .Això sí , alerta encertar la roda bona  , que el risc de rebentar és gran. Diuen que la mida de la bala te una importància relativa, el transcendent és la velocitat de la bala . Revolt i contra-revolt , fins a coronar el Coll . Observo que tots ho fem individualment. Ningú ha estat capaç de trobar la seva roda bona .  Bé, n’hi ha dos que si que han pujat plegats . Gràcies Xavi. Iniciem el descens direcció Riudecols transitant per la carretera vella del Collet dels Feixos (així en diuen a TV3). Per mi ,sempre Teixeta.

Un descens vertiginós a la vegada que perillós ,sobretot quan bufa vent lateral. Passem per davant la retratadora del radar a 80kms/hora.  Les multes les paga el club!!! . Arribem a Riudecols i parem a omplir bidons. La tornada fins a Reus ,  monòtona , a ritme alt i constant  , ajudats pel vent . Les dues locomotores del Lizarran obren pas, la resta intentem seguir-los. Si perds roda ja has begut oli. Una vegada deixat Reus, rodem agrupats fins El Morell . Sortint del Morell  , direcció a Perafort apareixen els primers símptomes de cansament i alguna rampa també. Mans a les butxaques a buscar el gel salvador . Malgrat tot  , el company Borja encara ens té reservada una darrera  tibada de cadena arribats al coll de Tapioles. Tenia comptes pendents amb algú. Travessem el Catllar i darrera pujada del dia : el Virgili , tot plegat per acabar la còmode sortida amb  amb 57 quilòmetres a cada cama  i una mitja de  29,5kms.

Casualment en arribar  , a l'alçada de la hípica Torredembarra em trobo amb els bojos de la roda gruixuda : en Marsal, en Mario, en Joanito i en Miquel. Fan bona cara. Segur que s’ha atipat com a farts.

Bona companyia: Xavi Rovira, Borja , Alberto, Aquilino, Xavi Buzon, Guillem Fortuny, Pedro, Sergio i Manel i el grup de veterans i promeses.

 

La candelera riu

Sortida de carretera amb els companys  del grup “ Màster “ , Borja , Alberto  , Aquilino , Manel, Sergio  i Pedro . També hem gaudit de la companyia del   grup  “ Veterans i promeses  ” , amb Toni , Marin i companyia .

Dia ventós , ideal per aquells que no els agrada ensenyar el cul . La dita popular diu que si la candelera plora el fred ja es fora. Avui els que hem plorat hem estat nosaltres . L’estimada Candelera ens ha atonyinat de debò amb una mestralada de por.

Sortim per l’antiga nacional 340 direcció sant Pere i Sant Pau  , fent una petita ruta turística pel barri marítim d’ Altafulla   .  El vent encara no s’ha llevat , aprofitem per avançar amb comoditat . Arribats al cementiri de Tarragona , enfilant cap a Sant Pere i sant Pau , la cosa comença a oferir resistència  . Hem deixat Sant Pere i Sant Pau i ens trobem amb un nombrós grup de companys d’Altafulla .  Passem els Pallaresos  , deixem la rotonda del Catllar I la de la Secuita I enfilem direcció Vilabella . Es senten més els esbufecs dels personal que la mestralada que ens esta fuetejant . costa avançar a més de 28 kms/h en un tram que habitualment i en grup es pot fer a 35-40 kms/hora. Arribem a la cruïlla de Vilabella , i trenquem a la dreta , sembla que el vent ens ha deixat de tocar la pera , però ara ve un assortit de pujades fins arribar a Vilabella , que ens posarà les cames en “carn viva “ com diria en Pedro Delgado.  Per aquestes rampetes , passaran d’aquí a dues hores els participants de la social Xavi Tondo que es celebra avui dia de la Candelera  .

Deixem Vilabella i tornem a la batalla , el vent segueix imposant la seva llei i ens incomoda fins arribar a les quatres carreteres .  Aleshores , gir a la dreta i  vent en popa fins a Rodonyà. El company Sergio vol a anar a veure la pirotècnica que va saltar pels aires aquesta setmana . Li trèiem l’idea del cap i  tot seguit la pirotècnia la posa ell quan en passar per  Masllorenç es posa a tibar com un esperitat fins arribar a Bonastre . En aquest punt , l’amic Manel pren el relleu i fins a Roda a 50 Kms/h per refredar els genolls .

A la nacional 340 torna la calma i arribem a la Torre amb els ulls xinats de l’esforç .

Amb amics així  , trobar-se sol , és  habitual .

Salut i cames

Pd. Necessitem els serveis d’un fotògraf . Pedro ;  esperem que quan agafis la forma , ens en facis alguna .

 

LA SECUITA 02.02.2014

Nova sortida dominical de la U.C.Torredembarra.
Aquest matí a les 8:30 h. ens em trobat ja una bona colla, dels quals 9 amb BTT. per anar a fer el bou  direcció a La Secuita,  passant per Ferran, el Medol, Mas Sorder, i corral del Neri.

Matí fresquet  però amb el sol i el  fort ritme que portàvem  aviat han arriat manguitos i perneres.

A La Secuita coincidim amb el Memorial Xavi Tondo. Primer passa destacat un tandem amb 2 corredors i despres el pilot que va perdent corredors, aixó que acabaven de començar.  Com corren aquesta gent

Esmorzar correcte a La Secuita  i sortim disparats direcció el Pantà i El Catllar.

 Passat el poble em dono conte que se m'ha caigut el GPS edge 705 que portava. He donat mitja volta però ho l'he trobat. De fet hi havia molt de tràfic de ciclistes, corredors i gent passeijan que deien que no l'havien trobat.
Avui per tant no hi ha track ni la grafica de la sortida.


Les fotos les podeu veure a   FOTOS MARIO