diumenge, 26 de gener del 2014

Vespella 26.01.14

Avui era la primera sortida del any que feia amb la colla dels Bous de la U.C.T.
Ens em trobat el Marc,  Roger, Paco i Mario. Poca gent i pocs quilometres que ja es anirà ampliant.
8:30 h. nou horari, sembla que som un any mes vells i mes mandrosos. Dirigits pel nostre gran guia Paco Marsal  enfilem cap a La Pobla, Serra de l'Hivern, (jo li seguiré dient "Valle Encantado") Salomó i circuit de motocròs. Aquí estava previst fer un tros del circuit per agafar un camí, pero l'estaven regant i preparant per una carrera per lo que ens dirigim per la pista principal cap a la Polla Rossa. 




Dia clar, solejat i amb bones vistes sobre les serres que ens envolten de la Mussara,  Miramar, Montagut i Montmell. Pero aquests bous no s'aturen ni un moment fins que el guia diu d'anar a fer-nos una foto al Mas Blanc 



Com es pot veure soc l'unic que porta pantalons llargs aquest gener.
De aquí empalmem pistes i carrers per anar a esmorzar la bar de Sant Miquel de Vespella. Rapit i bo. Amanida, bocata, begudes i cafè, 5€. feia temps que no trobàvem un preu així. 





Per pistes i senders fins Ardenya i com que sens feia curt em allargat per la pista dels salts a buscar uns nou senders fins a La Riera i ja de tornada fins a Torredembarra.




Deixo les dades de la ruta i el track   http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6030975



diumenge, 1 de setembre del 2013

Can Gordei

Sortim a les 7:30 de la plaça de les monges amb "els bous" de la btt. Anem direcció a La Pobla de Montornès encesos com a tèies, sembla que fem tard. Tots estan molt entrenats  i forts, i jo tinc les cames fetes malbé del dia abans a la Mussara. Tinc una feinada per seguir el ritme i vaig amb la llengua penjant com un gos perdiguer. A estones, tanco el grup, i sort que a les baixades recupero el temps perdut!!!Estic més acabat que el PSC!!!

Pugem la trialera de Rubials, molt tècnica i estreta, per on cal anar en compte amb les branques baixes, perque un ull de vidre ha de sortir bastant car. El ritme és fort, i ràpidament passem pel costat de Mas Gatell, Mas groc i el Mas Boronat, a sobre de Salomó, per una pista ample i amb fortes pendents. Puja-baixes i traspassem la carretera de Bonastre a Masllorenç arribant a la plana d'en Pié. Pel bosc de Celestí arribem a Masarbonès, on passem just per sota del poble, i anem a buscar la pujada cap al Mas de l'Alemany.




Només començar a pujar, ja girem a l'esquerra per agafar el torrent de les Segueres, que ens portarà a Can Gordei per un senderó molt divertit on fem bastant l'animal!!! Arribem a l'Urbanització de Can Gordei, i anem a esmorzar en un bar, on la feinada és que ens entenguin en català.




Durant l'esmorzar molta conya, anècdotes i possibles dissenys dels nou maillot dels bous... Mentrestant, agafo distret al jefe, i li faig una foto molt collonuda d'un detallet del seu maillot... Un autèntic bou, el puta!!! Bou de bous!!!

Detall molt collonut de jefe.

Sortim del bar embotits com s'hi anéssim amb el Rodalies de Renfe, per desfer el caminet del torrent, i ara sí, agafar la forta i pedregosa pujada del Mas de l'Alemany. A dalt, més que un home europeu, ros i amb els ulls blaus, diuen les males llengües que hi ha el cosí del Pete Mickeal, amb cara de pocs amics i un bon verat d'un sol ull, esperant pels que arriben morts i desmanegats!!! El verat és un peix amb forma allargada... Bé, que no hi havia ningú finalment, i la pujada va ser molt dura i empinada!!! com es veu en les fotografies collonudes, que com sempre fa el company i ciclista incansable, Mario Garri.



Forta pujada, al mas de l'alemany.

Pedro, amb el Montmell i el mas de l'alemany al fons.
El descens és espectacular i molt ràpid, per una pista ample fins a Bonastre, dels millors que hi ha per la zona, sense dubte. A Bonastre agafem una xula trialera de pujada que ens porta fins al Mallol i per sota del Turó del Puig Roig, on de baixada agafem la trialera de mas Gibert. Abans d'arribar al mas, remuntem altra cop per agafar una segona trialera que va, per uns senderons guapíssims fins a la via del tren, al costat de mas Mercader, sobre la Pobla de Montornès.
Finalment arribem a la Torre amb molt bones sensacions, de menys a més!!!

Sortida de 53 Km, 1350m d'ascens i unes cinc hores d'activitat molt variada, amb pujades fortes de pista ample, ascensos per senderons tècnics i variats, trialeres de baixada complicades, bona companyia, show, bon ranxo... I orxata final al arribar!!!


Sortida feta amb els bous de Torredembarra.


GPSTrack

dissabte, 25 d’agost del 2012

Forts com el vinagre

Mare de Déu de Biuse - Coll de So - Santa Magdalena - Sant Joan de l'Erm - Montenartró  74Km, +/-2000m, 7h. ***.

Marsal "The Boss" torna a organitzar una gran i inolvidable sortida de btt pel Pallars Sobirà, aquesta vegada amb convidats d'autèntic pedigree ciclístic. Estem parlant d'ell mateix, Josep Vericat (carretero consagrat), Mario Súperdiésel de Torredembarra, el personal bèlic de la Pobla de Montornès (ironmans) amb Cesc, Robert i Rafa Romero (Romaní), el terrassenc Berni, que sempre porta l'escopeta carregada, i jo també de la Torre.

El perfil de l'etapa ja ho diu tot, un puja baixa constant, amb dos mil metres de desnivell, paràtges solitàris amb molt bones vistes i molta madalena en forma de quilos, per anar cremant, en el meu cas.




Aparquem a la carretera que va de Sort a Llavorsí C-13 en una entrada on els cotxes queden ben aparcats. Al cap de pocs quilòmetres d'anar per la carretera, girem a la dreta a 850m d'alçada, i comencem a pujar per una pista forestal que puja a la Mare de Déu de Biuse 1300m. La pista puja molt fort.




Seguim pujant sense descans, per una pista ben potent entre pins i bedolls. Al Km 13.62 trobem una font, on si deixem la bici un moment, podem pujar uns metres i veure una Creu dedicada a les víctimes de la Batalla de Baladredo (22-25 Juliol de 1938). La majoria dels morts i desapareguts a mans dels Nacionals, eren nois de la Lleva del Biberó. A mesura que anem veient pi negre, ja falta menys per coronar el Coll de Baladredo a 1947m. Aqui travessem uns plans i comencem unes pujades bestials del 30%, que ens obliguen a baixar de la bicicleta. Arribem al punt més alt de la nostra ruta, que supera els dos mil metres, 2067m. Mengem i posem gasolina, alguns gasoil, al motor, per començar a baixar per una pista ampla amb molt pendent. Tot seguit fem un tram de puja-baixes fins arribar al portell de les Finestres a 2010m. I ara ja comencem a baixar fort fins a la cota 1780m, també per pista amplota.













        

Tornem a pujar fins el Coll de So a 1900m. i girem a la dreta a buscar el Coll de la Creu de Bedet a 1930m amb lleugera pujada. Fem una baixada durant estona, perdent uns 400m de desnivell fins l'Ermita de Santa Magdalena, on parem per fer fotos i menjant per seguir l'itinerari en condicions. Seguim per una pista que segueix pel costat del riu i que fins i tot el travessa en algun moment durant uns 3 Km.



    

A partir d'aqui, comencem a pujar una altra cop per una pista (7Km), que ens porta fins a Sant Joan de l'Erm, on agafarem el senderó de darrera el Refugi de la Basseta, que també vam agafar en l'itinerari de Portainé, també explicat en el blog. A Montenartró agafem la pista asfaltada i baixem fins a gairebé a Roní, on abans agafem una pista molt pedregosa a la dreta que ens porta a la C-13 en un descens tècnic, però molt ràpid, on Cesc i Robert baixen al límit i Joseph Vericat ens deleita i ens deixa parats de la seva tècnica de descens. A la carretera fem algun quilòmetre per anar a buscar els cotxes. Bany i ensabonada al riu i dinarot potent a Sort, per celebrar la gran sortida que hem fet.







Fotografies fetes per Mario.

dissabte, 28 de juliol del 2012

TOR: Tretze cases, tres morts i set bicicletes

 Alins - Tor - Port de Cabús - Os de Civís - Coll de Confent - Coll de So - Tírvia - Bosc de Virós - Alins: *** +/-2200m aprox, 70Km, 7h. 

PERSONATGES CLAUS DE LA SORTIDA:

Marsal Sansa: Cacic que va ser declarat amo únic de la muntanya al febrer de 1995 i cinc mesos més tard va ser assassinat. Volia fer unes pistes d'esqui a Tor.
Robert Palanca: L'altre gran cacic. Ell i Marsal Sansa sempre van estar barallats. Oposat a qualsevol canvi a la muntanya.
Marc Cerdà: El tercer cacic. Més moderat. President de la Societat de Condueños. Sempre va formar bàndol amb Marsal Sansa i Rafa Ruben contra Robert Palanca.
Rafa Ruben: Promotor immobiliari a Andorra, va arrendar la muntanya de Tor per fer-hi pistes d'esqui. Per alguns, el principal culpable de la violència.
Sergent Juanito: Sergent de la Guàrdia civil encarregat d'investigar la mort de Marsal Sansa a les ordres del jutge de Tremp.
Joan Batallé: Contrabandista. Primer va implicar en el crim el Mont i la Marli i després no va anar a declarar. Hi ha gent que diu que "Té les mans tacades de sang".
Roger Lázaro: Mosso de Robert Palanca durant els anys 90. Criador de cavalls, nascut a Jaén, està ajuntat amb la filla de la Sisqueta.
Robert Palanca: "Me van robar, me van intentar matar i encara sóc jo lo cabrón!!! Només em queda una solució: morir matant sobre la bicicleta!"

Sortim d'Alins, on deixem els cotxes a 1060m i sortim per una pista forestal asfaltada durant alguns quilòmetres, amb forta pujada fins a l'encantat i feréstec poblet de Tor, a 1650m d'alçada. 


Des d'aqui, per pujar cap al Port de Cabús, passem pel camí de la Rabassa, que passa per les finques  del perillós Palanca, per bones pujades i fins al Pla de les Llumeneres, on veiem una vaca morta, i tots els voltors esperant que no hi hagi ningú, per anar a fer el seu àpat!!!. 


  
L'últim tram de bonica pista, també el fem per fortes pujades i pel costat d'alguns cavalls perxerons, i ens porta fins al Port de Cabús 2300m, on hi ha la frontera entre Catalunya i Andorra. Ruta dels Contrabandistes. 


D'aqui baixem per carretera fins al Coll de la Botella, on hi ha les pistes d'esqui de Pal, i ràpidament fem un descens vertiginós per pista ampla, amb Juanito i Rafa marcant un ritme molt fort. Passem les Bordes de Setúria a 1900m, i  fem, al cap de poca estona, un tram de sender amb la bicicleta al coll i un senderonet molt tècnic, on només baixen damunt de la bicicleta, els més agosarats. Agafem ara una pista molt ràpida que ens portarà, baixant com uns beneits, fins a Òs de Civís a 1514m, poblet bonic, però massa turístic pel meu gust. Robert Palanca té problemes amb una picada d'abella al morro, i se li posa un llavi com el de la Carmen de Mairena, però a base de gel, demanat en un bar, pot solucionar l'entrebanc ràpidament. 


Sortim de l'Òs de Civís, tips de l'esmorzar, per començar una forta pujada de 6.5 Km de longitut, on a més d'un se li transforma la bicicleta en carabassa, és el meu cas. A les primeres rampes acusem l'esmorzar potent que hem fet, doncs són les rampes que tenen més pendent i anem tips com una Boa Constrictor!!! Arribem al Coll de Conflent, uns més sencers que d'altres, a 2166m. Agafem aigua d'un surtidor que veiem i comencem un altre descens ràpid fins a les Bordes de Conflent a 1793m amb Marc i Joan apretant les dents fort.


Tot seguit creuem el riu de l'Olla i comencem a pujar cap al coll de la Creu de Bedet a 1946m, i després cap al Coll de So 1915m, per lleugera baixada. Ens disposem a fer un llarg descens direcció a Tírvia, per una pista que va baixant per unes paelles prou entretingudes, ràpides i tècniques. En un dels tombs que fem, ens sorprèn veure a la Guardia Civil vigilant, estacionats al costat del camí, per a sorprendre o ajudar, mai ho sabrem, algun contrabandista que baixi d'Andorra. Sense arribar a Tírvia, ens desviem a una pista que ens surt a la nostra dreta 1020m, per enfilar, per sobre de la Mare de Déu del Roser, cap al Bosc de Virós. Fem un collet d'uns 300m de desnivell, que ens fa mal, perque ja és tard i comença a fer molta calor, així com, ja tenim les cames bastant cuites. Fem aquest coll passant per les Bordes de Virós i ja en baixada forta, fem cap a la carretera que ens durà a Alins amb pocs metres. Fem una dutxa ràpida al riu i un bon dinarot a l'Hotel Salòria ** d'Alins per rematar una jornada inmillorable i repetible l'any vinent. Segurament ha estat la sortida de btt més bonica que he fet mai!!! Gràcies Marsalinho!!! el Jefe de jefes, per fer-nos de guia.

Cal esmentar, que de tan prendat que vaig quedar d'aquesta zona de la Vallferrera, em vaig comprar el llibre: Tor, Tretze cases i tres morts de Carles Porta, ed. La Campana, que recomano molt!!! Possiblement ja l'hagueu llegit.

Documental de 30 minuts TV3:  Tor, La muntanya maleïda 

Fotografies de Rafa Romero (He-man).