23 F - Coll de l'Illa.

Dia primaveral. Temperatura freda  , cel ras . A mig dia s’espera caloreta . A la plaça de les monges  , en Xavi Rovira, en Pedro, en Xavi Buzón, l’  Aquilino, en Sergio, l’ Alberto, en Borja , el Salva Gallur i el grup del Toni , Marin , Jose Luis i Cia. Una agradable sorpresa ,veure novament el Salva  entre nosaltres. T'esperem veure mes sovint crak !. Sortida pausada fins arribar al Catllar. La pujada al cementiri d'aquest poble primera dificultat del dia.El cap dona unes ordres i les cames fan un altra cosa  , hem d’esperar que es col.loquin al seu lloc . Seguim per Tapioles i la Secuita. Tinc la impressió que avui la gent ha sortit cansada de casa. De tant en tant s'agraeix aquesta calma . Alguns d’ells ,  potser ja estant pensant amb el Coll de l'Illa. Ja ho veurem . Deixem a la nostra esquerra Vallmoll i seguim per la N240 fins a Valls . Entrem dins el casc urbà per a travessar-lo de sud a nord fins anar a petar a peus del “ colós “  vallenc .En José Maria Garcia deia una “ tachuela”.  Sortosament no bufa aire,  l' ascensió es més còmode de l’habitual . Pugem tots agrupats  , en formació de dos com els armats en via crucis . Diferent són els dies que bufa el vent , que la formació passa de romana a índia . Progressivament va augmentant el ritme de la marxa i com és lògic també el cardíac . A manca de tres quilometres  , ja no hi ha formació que valgui  , tot desfigurat , com les cares de cadascú de nosaltres.  Cadascú  procurant no ser atrapat pel que ve darrera  , intentant arribar a dalt amb la millor de les sensacions i amb els ulls dins les orbites , no com una mollera .  Fem un re-agrupament , amb  foto inclosa . Se la dedico al company Salva Gallur que avui ens acompanya però que no ho pot fer amb la freqüència que a ell li agradaria. Iniciem el descens direcció  Montblanc. La baixada , ràpida i freda , no exempta de perill , per la humitat acumulada a la carretera en les zones obagues del coll . Cal prestar atenció. En un obrir i tancar d'ulls ens plantem als afores de Montblanc, agafem la circumval·lació  a Reus direcció la Riba. Ens adonem que falta el Salva , esperem que ens atrapi i un cop agrupats tornem  a esmolar les eines. Deixem la Riba a la nostra dreta i agafem la variant a Picamoixons. Pasada aquesta població , els que tancaven el grup ens hem aprofitat d'una equivocació en el full de ruta del grup capdavanter i per tal de fer-los suar una mica hem decidit tibar la corda una mica . Han estat uns quatre quilometres de persecució  , just fins arribar a la cruïlla d’ Alcover. Els uns intentant no ser atrapats i els perseguidors recordant-se dels familiars dels escapats. Finalment es fa el re-agrupament , tot just abans d’entrar al trencant del Milà . Aquest esforç extra a més d'un passarà factura quan arribem als  turonets que hi han entre Vallmoll i la Secuita. Aquí no val perdre roda . Cal treure forces d' allà on sigui. Els quilòmetres comencen a pesar i les cames ja no responen com voldríem . Si et despenges  , mossegaràs sorra , perquè el nou agrupament no serà fins passada la Secuita . Són normes no escrites , però que sempre es repeteixen. Arribats al cementiri del Catllar , més d’un hi entraria amb els peus per davant , sense obrir la porta  .  Decidim baixar per Monnars fins trobar la nacional 340 que ens portarà a Torredembarra . Com era d’esperar la temperatura primaveral  . Una data per recordar.