08/03/2014

Coll de l’Arboçar - La Torreta .

Primera pujada de la temporada al coll de la Torreta. A les vuit del matí a la plaça de les monges , una Felt, una Giant, una Orbea, una Merida, tres  Trek, i dues S-Works.  Tot femelles !!! .  A veure si fem una crida!!! .
Sortida nerviosa, sembla que la gent portava “mono” acumulat de carnaval . A l'alçada de la Nou de Gaia, sorpresa agradable , s'afegeix al grup en Julio Solanes. Seguim a ritme elevat fins que el més assenyat del grup posa fre a la bogeria amb un “ cagon Deu“. Repeteixo , sembla que més d'un la setmana passada es va avorrir i avui tenia ganes de brega. Benvinguda sigui , però no tant d'hora , ja tindrem temps . Una vegada cridats a l'ordre ens atansem a Salomó. Comença a sobrar alguna peça de roba . Salvem els dos turonets que hi ha a la sortida i rodem plegats cap a Santes Creus . Arribats al trencant d'Aiguamúrcia ens desviem a la dreta per travessar aquesta localitat . En sortir , comencen les càbales de com es pujarà la Torreta. Aquell nerviosisme de primera hora sembla que s'ha esbravat ,  com una gasosa de deu dies a la nevera . Nomes iniciar el coll , en sortir de Santes Creus , tinc la sensació que cadascú vol pujar amb el grup que es senti més còmode . Es comencen a formar els grupets , cadascú tria el seu  , uns pugen amb business class , altres amb primera , uns amb segona i n’hi ha que amb tercera  , gallines incloses . Arribats al coll de la Torreta ens refem de l'esforç amb una foto de grup  gentilesa del fotògraf Borja i la seva retratadora i  sense més temps a perdre, havent menjat quatre figues, algun plàtan i alguna barreta , iniciem el descens fins a Can Llenas i el Pla de Manlleu. Tot el grup hem rodat plegats a fort ritme. Semblem professionals. En sortir del Pla , no s'atura el ritme i ningú s'adona que falta el Xavi , que s’ha parat a fer aigua al Pla . La corda es va tibant (TibaliBou) , el grup es va trencant i ningú té esma de mirar pel retrovisor per si falta algú. Coronem la Talaia , pinyons avall i no s'atura la màquina fins a St. Jaume dels Domenys. Pel meu gust es la baixada mes excitant que conec. Combina habilitat amb força. Si traces finet, amb mans de cirurgià, oblidant-se del fre posterior i amb les orelles i els ulls ben oberts,  el plaer es majúscul .  Si a més , agafes roda d'un company amb força no mancat de tècnica i si li falta un bull millor,  ni te cuento (em ve al cap el company Roger) Ens reagrupem a St Jaume. Tots menys un. Ningú sap res del Xavi. D'això se’n diuen companys!. Al cap de deu minuts arriba amb tota la catxassa del mon . Sort que te bon caràcter. Refets de l’esforç ,arrenquem maquines direcció el Vendrell , rodant suau , recuperant cames . A la sortida del Vendrell tornen a bufar vents ucraïnesos  i a una mitjana  de quaranta per hora rodem fins a la Torre. Bona sortida. Les butxaques plenes de roba d'hivern. Com m'agrada la primavera!!!.

Bona setmana companys :  Xavi Rovira, Pedro , Borja, Aquilino, Alberto , Xavi Buzón, Moises, Sergio, Julio , Marín, Jose Luis i Cia.