6 d'abril. Can Ferrer de la Cogullada. 

Després de les pluges de la passada setmana , el calendari ens regala un dia primaveral per gaudir de la nostra afició : " la basacleta".

Una bona colla: Xavi Rovira, Pedro, Aquilino, Borja, Sergio, Julio, Moisés, Angel Ibáñez , Sergi, Toni , Jose Luis , David i la resta de promeses. A l'altra banda de la plaça  , sense barrejar-nos ,  els Bous xiruquerus.

Sortida per la ctra. de la Riera a ritme viu. Descens del Virgili i enfilem la primera pujada del dia que ens portarà fins a  Salomó. Abans , avaria mecànica del mecànic del grup . Es veu que això de revisar la bici abans de sortir no va amb ell. Deu ens agafi confessats ! . Duu una coberta tant fina com el paper de fumar. Tot solet es capaç de reparar la punxada. Reprenem la marxa. Alguns no han parat amb la intenció d’agafar distància. No deuen confiar amb les seves forces. Tots reagrupats arribem a Montferri. A les quatre carreteres el Pedro ens deixa per que l'han enredat de ser d'hora a cas per anar a fer espàrrecs. Un altre esport de moda no exempt de risc. Entrem a Vila-rodona i enfilem la carretera que ens dura a Can ferrer . Carretera farcida de tobogans. Amunt i avall . Corba a la dreta , corba a l'esquerra. De debò que resulta un tram força entretingut per rodar amb bici. Travessem Can Ferrer de la Cogullada i iniciem la segona part de la pujada que ens dura fins la  cantera.  Abans uns tres quilòmetres amb molta vegetació i un desnivell considerable per  salvar. En aquest tram de carretera , la llei de la gravetat es mostra implacable. Els cossos es van sedimentant segons la seva massa corporal . En coronar, iniciem sense interrupció ,  el descens fins a Aiguaviva. Un paisatge bucòlic en aquesta època de l’any . La carretera travessa camps de vinyes , bosquets de pi i camps d'arbres fruiters que llueixen una florit blanc que enlluerna. Fem reagrupament a Aiguaviva i ens disposem a baixar per la Talaia direcció Sant Jaume dels Domenys. Quina baixada !!! . En Moisés, en Julio i l'Angel Ibáñez obrint pas.  Aparteu les criatures ! I també algun que altre ciclista que fa cara d’esverat en veure’ns passar pel seu costat . En un obrir i tancar d'ulls som a Sant Jaume. Temps per fer una beguda i una mossegada. Rodant cap el Vendrell , a mig camí trobem un home desorientat . Batua !  és el Gabri. Sorpresos per la seva agradable trobada s'afegeix al grup i plegats rodem fins a Roda. Arribats a aquest punt , uns continuen fins a casa i altres , com el Julio, l'Angel i el Borja decideixen fer un Bonastre amb ja setanta quilòmetres a les cames. Les sensacions no són les mateixes que fer-lo en sortir de casa fresc com una rosa . Penso que hem d’aprofitar aquest matí tant fabulós en que ens ha obsequiat la primavera . Qui sap quin temps farà diumenge vinent . Diuen que tot el que puguis fer avui no ho deixis per demà i si te bé de gust , què més vols ? Fem una pujada relaxada. Les cames ja no estan per masses alegries. Coronem l’altiplà de Masllorenç i descens per Salomó fins arribar a la  Nou de Gaia on acomiadem en Julio i tot seguit fins a Ferran on ens separem del Borja. Arribem a casa dos vells rockers . Una mica de rehidratació amb una fresqueta cervesa no anirà pas malament . Mes tard s'hi afegeix el gran Quefe Bou i com era d’esperar n'han caigut tres més! .  

Bona setmana companys .