Cambrils (coll de la Teixeta)

Sortida rodadora , còmoda i ràpida.  Com cada diumenge a la plaça de les Monges , bicis de roda prima i bicis de roda gruixuda. Uns preparats per fer un centenar de quilòmetres amb un plàtan i un gel i els altres per fer-ne la meitat amb entrepà, beguda i cafè. Cadascú gaudint a la seva manera d'aquesta afició que ens uneix ; com diu aquell vídeo que volta per Youtube :  “ yo los he visto ... , estan locos ... ,  estan cuerdos ...   i acaba .... que bueno que seria que en el mundo hubiera más locos como ellos “ . Vídeo recomanable de veure.

Passades les 8:30 iniciem la sortida destí a Cambrils . Platja de l'Arrabassada primer  i del Miracle després  per acabar creuant el barri marítim del Serrallo . Gent corrent amunt i avall , suats i vermells com a tomàquets de bon matí. Deixades les platges i el barri marítim  ,enfilem pel polígon francolí per anar a petar a Salou , deixant a la nostra dreta Port Aventura , l’ stampida i el menut Dragon Khan. Que menut que es veu aquest al costat del seu germà gran  .  Tot plegat  , quin impacte visual ! . I després ens queixem dels pacs eòlics . Travessem  Salou i ens dirigim a Vilafortuny,  el Borja i el seu germà Alberto decideixen que ja n'hi ha prou d'aquest color i es posen a rodar com a dos caces americans. Els pulsòmetres comencen a desvetllar-se. Tan còmodes que anaven fins ara. Arribem a Cambrils amb els motors roents  . Sortida de Cambrils direcció Montbrió del Camp. Prenen el relleu al capdavant del grup , els dos craks del Lizarran ( formats a la nostra pedrera ) : el Guillem Fortuny i el Xavi Buzón. Quin estil l'un i quina potencia l'altre. El vent comença a bufar , però darrera d'aquests dos porta-avions , tot es calma. Tot i picar la carretera amunt no baixem de 22kms/h. Deixem a la dreta el parc Sama i arribats a Montbrió  ,el grup es separa en dos . El grup dels que els esperen a casa d'hora  i el grup dels fem més nosa que altra cosa Els primers decideixen girar sobre les seves passes  i els segons decidim fer un extra pujant la Teixeta. Quin coll més bonic. Enganxa . Passat Montbrió enfilem direcció Botarell per anar a trobar la sortida de Riudecanyes. Bordegem el pantà ,  sembla el Cantàbric, fins arribar a Dues-aigües. El coll comença aquí . No té gran duresa  , es pot fer a roda  , no depara grans pendents .Això sí , alerta encertar la roda bona  , que el risc de rebentar és gran. Diuen que la mida de la bala te una importància relativa, el transcendent és la velocitat de la bala . Revolt i contra-revolt , fins a coronar el Coll . Observo que tots ho fem individualment. Ningú ha estat capaç de trobar la seva roda bona .  Bé, n’hi ha dos que si que han pujat plegats . Gràcies Xavi. Iniciem el descens direcció Riudecols transitant per la carretera vella del Collet dels Feixos (així en diuen a TV3). Per mi ,sempre Teixeta.

Un descens vertiginós a la vegada que perillós ,sobretot quan bufa vent lateral. Passem per davant la retratadora del radar a 80kms/hora.  Les multes les paga el club!!! . Arribem a Riudecols i parem a omplir bidons. La tornada fins a Reus ,  monòtona , a ritme alt i constant  , ajudats pel vent . Les dues locomotores del Lizarran obren pas, la resta intentem seguir-los. Si perds roda ja has begut oli. Una vegada deixat Reus, rodem agrupats fins El Morell . Sortint del Morell  , direcció a Perafort apareixen els primers símptomes de cansament i alguna rampa també. Mans a les butxaques a buscar el gel salvador . Malgrat tot  , el company Borja encara ens té reservada una darrera  tibada de cadena arribats al coll de Tapioles. Tenia comptes pendents amb algú. Travessem el Catllar i darrera pujada del dia : el Virgili , tot plegat per acabar la còmode sortida amb  amb 57 quilòmetres a cada cama  i una mitja de  29,5kms.

Casualment en arribar  , a l'alçada de la hípica Torredembarra em trobo amb els bojos de la roda gruixuda : en Marsal, en Mario, en Joanito i en Miquel. Fan bona cara. Segur que s’ha atipat com a farts.

Bona companyia: Xavi Rovira, Borja , Alberto, Aquilino, Xavi Buzon, Guillem Fortuny, Pedro, Sergio i Manel i el grup de veterans i promeses.